Trobo
a faltar moltes coses en l’educació, una mena de forats negres, de
llacunes i clapes que s’haurien d’omplir o refer. Hi trobo a
faltar, en primer lloc, un assoliment conscient i ferm de la llengua,
perquè el llenguatge és allò que ens permet pensar, comunicar-nos
i abastar el món; som essencialment éssers lingüístics i dominar
el llenguatge vol dir també disposar de més armes i recursos per
defensar-nos i copsar la realitat i els seus matisos. M’hi manca
també la poesia, entesa com un joc amb la llengua, com una melodia
de paraules, com una eina per explorar els laberints de la raó i una
fórmula gairebé màgica de traspassar, amb metàfores i símbols,
molts límits. I la música, també demana més presència, perquè
afina la sensibilitat, perquè obre un univers d’harmonies i arriba
directa a l’ànima, com una intuïció vigorosa. Tampoc entenc per
què la filosofia no entra a les escoles des dels primers cursos per
ensenyar la mainada a raonar amb subtilesa, a argumentar, deduir,
inferir... i qüestionar-se amb sentit crític tot allò que els
envolta.
És
clar que també ens haurien d’aportar informacions més
pragmàtiques. En algun moment de la nostra educació ens haurien de
dotar d’habilitats i coneixements per moure’ns en aquesta xarxa
(o teranyina) que és el sistema capitalista: nocions d'economia, de
comptabilitat, petites escletxes fiscals i legals per rendibilitzar
els nostres esforços i diners. Els alumnes haurien de rebre xerrades
sobre nutrició i alimentació, perquè -és una obvietat que sovint
s’oblida- som el que mengem. Per això mateix caldria incidir en el
coneixement del propi cos, a través de l’esport però també de la
dansa o el teatre, per exemple. I els docents haurien de tenir més
llibertat i temps per sortir de les aules, per mostrar a fora el que
es fa a dins dels centres, per demanar la implicació dels pares i
per portar els seus alumnes a conèixer l’entorn i participar de
les activitats culturals. I algunes d’aquests sortides haurien de
propiciar el contacte amb la natura, despertar la sensibilitat pel
medi ambient, recuperar el gust per la contemplació de la bellesa.
Em
sembla que tot plegat ajudaria els nostres fills a prendre
consciència del fet de viure, vull dir de no passar per la vida de
puntetes, com un autòmat, fent simplement el que ens diuen que hem
de fer i pensant el que volen que pensem. Potser, al cap i a la fi,
l’educació ens ha d’oferir l’oportunitat de ser una mica més
lliures.
Diari de Girona, 21 de juliol de 2019