La
protagonista de Matilda,
un deliciós i divertit llibre de Roald
Dahl,
és una nena extraordinària que viu atrapada en una família
ordinària, una criatura brillant perduda en la foscor, una ànima
inquieta i creativa ofegada per un entorn mediocre i mesquí. Al seu
voltant tot és buit i gris, encara que es pretengui amagar amb
ostentació de coloraines i normes estúpides o anestesiar amb un
munt d'hores davant del televisor. Com els passa a tantes altres
persones d'aquesta mena i en semblants circumstàncies, el refugi de
Matilda no pot ser altre que la lectura. Gràcies a la bibliotecària
del seu petit poble, aquesta nena precoç comença a llegir grans
obres literàries que de seguida la fascinen, la consolen, l'omplen i
l'enforteixen davant les hostilitats d'un món que no la comprèn ni
l'accepta, que sovint la menysté o l'escarneix. La lectura
l'alimenta i esmola el seu enginy, l'acull i li aguditza el sentit de
l'humor, l'acompanya i la protegeix. Dickens,
Brontë,
Hardy,
Kipling,
Wells, Steinbeck, Faulkner
o Orwell
són alguns dels autors que s'empassa amb càndida voracitat,
meravellada per la bellesa d'aquelles pàgines i corpresa pel
complicitat i la veritat que troba en aquells personatges i les seves
vides.
Un
dia, després d'haver llegit El
vell i el mar
de Hemingway,
Matilda li comenta a la bibliotecària que hi ha un munt de coses de
la novel·la que no ha entès, però que igualment li ha agradat
moltíssim per com està narrada, per la vivacitat de les seves
escenes. Aleshores la bibliotecària li diu: "No et preocupis
pels trossos que no entenguis. Seu i deixa que les paraules
t'arrosseguin, com la música". Em sembla que aquest és un dels
millors consells que es pot regalar als lectors: deixar-se seduir,
endur, embolcallar pel so de les paraules, per la seva harmonia, per
la seva cadència, pel ritme de les frases, per la música que els
dóna vida. Això és precisament el que fan els bons escriptors:
copsar el ritme dels mots, jugar-hi, experimentar-hi, justament per
esdevenir conscients de la seva sonoritat i plasticitat, del seu
poder i versatilitat, d'allò que poden dir però també d'allò que
poden ocultar o només suggerir. Des de ben menuts, ens haurien
d'ensenyar a llegir com ho fa la Matilda: sense prejudicis i sense
complexos, sense pors ni barreres, sense voler racionalitzar-ho tot
ni comprendre cada petit detall. Si tinguéssim millors lectors,
també tindríem millor literatura, perquè ens tornaríem més
exigents i selectius i no ens podrien vendre gat per llebre.
Diari de Girona, 19 d'agost de 2018