Som
a tocar de Sant Jordi i aquesta diada sempre m’ha provocat
sentiments un xic contradictoris, molts dubtes i preguntes
recurrents. Per una banda és senzillament increïble que un país
s’hi aboqui amb tant d’entusiasme, que es faci la festivitat tan
seva, que se’n senti orgullós i que ompli els carrers i les places
de tots els pobles i ciutats per mirar, remenar i comprar llibres.
Per l’altra, més que el dia de la literatura, és això: el dia
del llibre, bo, mediocre o simplement impresentable, l’hagi escrit
qui l’hagi escrit i en les circumstàncies que sigui, tant li fa
tot plegat. Diuen que és el dia que, amb diferència, es venen més
llibres de tot l’any, el gran dia de facturació per a les
llibreries, editorials, distribuïdores.... I això seria sensacional
si no fos que la majoria de gent que compra llibres per Sant Jordi no
en compra potser cap més la resta de l’any i encara és dubtós
que es llegeixen l’exemplar que adquireixen aquesta diada. És més,
gosaria aventurar que molts lectors de debò, constants, vull dir, no
compren llibres per Sant Jordi (si no és per la rebaixa, que potser
caldria aplicar-los més sovint precisament per ser consumidors
habituals de llibres).
Tota
la campanya editorial s’encamina, doncs, cap a aquest dia, quan,
com focs d’artifici, amb gran faramalla, tot esclata com si en unes
poques hores calgués cremar-ho tot. Molts dies abans, però, ja hem
de suportar les travesses sobre quins seran els llibres més venuts,
en aquest culte malaltís i absurd a la quantitat per damunt de la
qualitat, a vendre números i fum per tapar una realitat massa vulgar
o mostrar-ne només una cara. No sé si seria una bona idea fer dues
llistes, ja que tant els agrada: una llista dels més venuts i una
altra dels més ben valorats per la crítica o pels mateixos autors.
Avui
comparteixes parada amb escriptors que, com tu, porten anys
treballant amb rigor, barallant-se amb la llengua i provant
d’enriquir-la, explorant nous camins creatius. I també ensopegues
amb gent que s’apunta a escriure i -el més sorprenent- a publicar
un llibre com si fos la cosa més planera i habitual del món. Avui
és un dia trepidant, esgotador, de sensacions oposades, de llums i
ombres, de situacions ridícules i fins i tot humiliants, de moments
de satisfacció i retrobaments; un dia estrany. A mi, però, sempre
hi ha una raó molt poderosa que em fa sortir de casa el dia de Sant
Jordi: el contacte, còmplice, agraïdíssim i estimulant amb els
meus lectors.
Diari de Girona, 15 d'abril de 2018