Començo
a escriure aquest article el dijous al matí i l’envio al diari pels volts del
migdia. Però de sobte els esdeveniments fan un tomb i decidim retenir l’escrit.
Aquesta ha estat la tònica de les darreres setmanes, intensíssimes, a voltes
angoixants, esgotadores. Aclaparats per un munt de notícies, rumors i manipulacions,
ha esdevingut gairebé impossible formar-se una idea enraonada i rigorosa del
que passava i, doncs, del que podia acabar passant. He procurat, per moments,
aïllar-me’n, agafar perspectiva, però totes les converses i pensaments portaven
sempre al mateix assumpte, tossut i indefugible. He optat per llegir premsa
estrangera, sobretot anglosaxona, per tal de saber com ens veien des de fora,
des de la distància. També he intentat, de vegades sense èxit, eludir
discussions estèrils o provocacions barroeres. No sé si me n’he sortit, però he
maldat per mantenir l’esperit crític, la coherència i, més que mai, el sentit
de l’humor.
Una
de les entrevistes més lúcides que he llegit aquests dies ha estat la que li ha
fet El diario a Jaume Asens, tinent
d’alcalde de Barcelona. Asens denuncia la violació dels drets humans durant les
càrregues policials el dia del referèndum, que no cercaven altre objectiu que
sembrar el pànic entre la població. També destaca la mobilització ciutadana,
que va molt més enllà de l’independentisme, i creu que l’1 d’octubre es
convertirà en una data fundacional que obrirà la porta a una nova situació
política, tant a Catalunya com a Espanya. El govern del PP, amb la complicitat
del PSOE i Ciutadans, i de la mà de la Fiscalia, ha actuat de manera
autoritària i repressiva. Per això, considera Asens, Jordi Sànchez i Jordi
Cuixart són dos cap de turc i han de ser considerats presos polítics.
El
divendres a les 15.27h el Parlament declara la independència. Davant la
previsible actitud del PP i els seus còmplices, caldrà una resposta ciutadana
pacífica però ferma i, com diu Asens, “un front comú de resistència
democràtica”, perquè “el catalanisme és més fort quan s’ha hagut d’enfrontar a
aquestes adversitats”. Tot plegat haurà de servir per garantir la supervivència
i el funcionament de les institucions catalanes, del parlament, de l’escola,
dels mitjans de comunicació, de les associacions i entitats socials, de tot el
teixit que forma i enforteix la nostra cultura, d’allò tan subtil i difícil de
definir que ens ha convertit en un país tolerant, divers i resistent al llarg
dels segles.
Diari de Girona, 29 d'octubre de 2017