La
Neus Català, que és a punt de fer
102 anys, va ser l’última supervivent catalana dels camps de concentració (potser
la paraula hauria de ser “d’extermini”) nazis. Compromesa i incansable en la
lluita contra el feixisme, va estar reclosa al camp de Ravensbrück, on van
morir 92.000 dones. Com ha explicat en alguna entrevista, la Neus es repetia
cada nit, abans d’anar a dormir, que no es volia morir i així treia forces per
fer front a totes les atrocitats que allà dins es cometien dia rere dia. Les
experiències de la Neus Català han
estat recollides en diversos llibres, novel·lades i portades al teatre. Tenim
també encara el testimoni de la Teresa
Juvé, de 96 anys, que va haver d’exiliar-se acabada la guerra civil. La
Teresa ja era una dona engatjada políticament i educada en els valors
democràtics i progressistes, però un fet va ser cabdal perquè s’aboqués a la
lluita contra el nazisme: l’assassinat per part dels nazis d’un seu company
jueu de la universitat l’any 1942. A partir d’aquell moment, va començar a
col·laborar amb la Resistència i a jugar-se la vida eludint la Gestapo per fer
d’enllaç i passar informació. Teresa
Juvé ha deixat constància d’aquestes vivències a la novel·la L’aiguamort de la ciutat i a la
biografia Tu ets jo, on conversa amb
el seu difunt marit, Josep Pallach.
Una
altra dona compromesa amb la lluita antifeixista va ser Aurora Bertrana, que, acabada la Segona Guerra Mundial, va
anar-se’n amb una missió humanitària a un dels indrets més castigats: Etobon,
un poble francès on els nazis havien afusellat tots els homes. Bertrana va
conviure amb el silenci i els records d’aquelles dones que havien perdut els
marits, els fills o els germans i, a partir d’aquella experiència, en va
escriure dues novel·les punyents, d’una lírica trasbalsadora: Entre dos silencis i Tres presoners. També va novel·lar la
seva experiència, en aquest cas com a presoner durant gairebé cinc anys, Joaquim Amat-Piniella. K. L. Reich narra, de manera serena però
commovedora, la seva estada al camp de Mauthausen i altres camps fins a
l’alliberament per part de les tropes nord-americanes, el 5 de maig de 1945 (el
llibre està dedicat al general que va alliberar el camp i al company de lluita
que van assassinar els nazis).
Ara
que es parla amb tanta lleugeresa dels nazis, he pensat que potser seria útil i
terapèutic recordar les barbaritats que van cometre, i fer-ho precisament a
través del testimoni escruixidor dels catalans que van viure i van lluitar
contra el nazisme.
Diari de Girona, 17 de setembre de 2017