Els que vivim a
certes zones del país estem empeltats de tramuntana. Forma part essencial de
nosaltres, esta incrustada en la nostra memòria, sempre latent en els nostres
sentits i emocions. La necessitem i la rebutgem. Ens plau i ens atabala.
L’enyorem i la maleïm. Va associada a un paisatge, a una llum cristal·lina, a
un cel esbandit, a una transparència que altera la visió de la realitat, que en
ressalta els contorns i fa els objectes més propers. La tramuntana, que de
vegades bufa dies i dies, asseca la pell, irrita els ulls i talla els llavis,
estarrufa els cabells i carrega els cossos d’electricitat, però també eixampla
els pulmons i vivifica el cos i l’esperit. Neteja l’ambient, purifica, saneja i
ho purga tot, com si volgués començar de cap i de nou. És clar que també fa
petar els porticons i grinyolar els fanals mentre brufola i xiula, diabòlica,
desenfrenada, escolant-se per qualsevol escletxa. Ho arrossega tot al seu pas,
empolsega els camins, arrenca les branques més tendres i fa volar tot allò que
gosa interposar-se als seus desitjos. Sacseja els vehicles i fa embogir els
penells, i recordant-nos la nostra fragilitat ens fa trontollar com titelles
esquinçats. Deixa, rere seu, un panorama caòtic, decadent, gairebé apocalíptic.
La tramuntana és exagerada de mena, histriònica, excessiva. Tanmateix, a recer,
ofereix un espectacle captivador, d’una calidesa asserenada. Exaspera i
meravella.
Ara
el periodista i escriptor Xavier Febrés
ha biografiat aquest vent impetuós i arrogant, mític i ineludible, en el llibre
Elogi i refutació de la tramuntana.
Com si fos un personatge observat des de diversos prismes, n’ha retratat la
seva presència geogràfica, les seves característiques físiques, n’ha extret la
seva poètica i l’ha despullat de tòpics. N’ha fet un retrat científic, però
també històric, climatològic o energètic. N’ha recontat les llegendes i les
dites populars, i fins i tot ha provat d’escatir fins a quin punt la tramuntana
altera el nostre cos i la nostra ment. Ha cercat també les nombroses
referències artístiques i literàries que ha suscitat aquest vent, com aquesta
de Víctor Català, que tan bé
condensa la complexitat i riquesa de la tramuntana: “Oint l’udolar terrorífic
de la tramuntana, què se me’n dóna a mi de les fredes explicacions que me’n
faci la ciència? Em cal la màgia de l’art, de la fantasia reveladora que em
conti la bellesa harmònica d’un gran motiu, la força del qual sento, mes no puc
explicar”.
Diari de Girona, 24 de gener de 2016