Segurament
un dels llibres més coneguts i celebrats de Stefan Zweig és Moments estel·lars de la humanitat, que
recull catorze esdeveniments històrics evocats i narrats amb gran destresa. No
crec que l’escriptor austríac pretengués oferir-nos un acurat relat històric
dels fets, sinó més aviat una reconstrucció literària a partir d’aquests fets i
de les reflexions i preguntes que li van suggerir. Així, per exemple, ens parla
de Ciceró i de la seva relació amb Cèsar i amb d’altres emperadors romans. A
través d’aquest episodi coneixem també les debilitats de Ciceró davant les
temptacions del poder, les suspicàcies que li provoca la manca d’integritat
dels poderosos i els dubtes que li suscita la seva pròpia capacitat de
conciliar els principis morals i intel·lectuals amb les exigències de la
política; i tot amb un rerefons marcat per la corrupció, l’avarícia, la
revenja, la traïció i fins i tot el crim. Moltes de les reflexions i preguntes
que ens planteja aquest capítol serien traslladables a la situació actual i
sens dubte ens ajuden a entendre el que està succeint més de dos mil anys
després.
I se’m
va ocórrer rellegir aquest llibre justament l’endemà del 9N, perquè tothom s’ha
afanyat a elaborar també el seu relat d’aquest moment decisiu, o que com a
mínim representa un punt d’inflexió en tot un procés que ja ha començat a
sacsejar el nostre país i el país veí i que, fins i tot, ha desencadenat
reaccions en països més llunyans i menys viscerals. Que tothom en parli, aporti
estadístiques, dades, en tregui conclusions i, per tant, en faci el seu relat,
sigui per enaltir o exagerar els fets, sigui per denigrar-los o fer veure que
no li importen, tant li fa, demostra que el 9N és un d’aquells moments
estel·lars que canviarà la nostra història i que només amb la perspectiva dels
anys podrem analitzar i valorar amb certa justesa i propietat.
Com que
el 9N vaig anar a votar amb la meva filla de sis anys, em vaig veure obligat a
respondre l’allau de preguntes que em feia sobre la consulta (o com se n’hi
hagi de dir) i les seves circumstàncies. És a dir, vaig haver d’oferir-li el
meu relat dels fets, que és un de tants i que, com el de qualsevol altre, està
confeccionat des dels meus principis polítics, morals, filosòfics, literaris,
etc, però també des de les meves experiències personals. Un relat que, explicat
a una nena, per força havia de ser clar, concís, entenedor i que, per tant, em
va crear molts dubtes i vacil·lacions, excepte que ens trobàvem, ella i jo,
davant un moment estel·lar de la nostra vida.
Diari de Girona, 16 de novembre de 2014