No fa pas gaire
temps –ho dic pels que tenen memòria de musclo– els independentistes eren
considerats una colla de marginals, un grupuscle d’exaltats, una trepa de
radicals, una banda de somiatruites, un estol de bufanúvols (i quines paraules
més boniques que té aquesta llengua!) o tot alhora. Eren quatre gats, entusiastes,
obstinats però inofensius, que des de molts sectors de casa nostra eren
menystinguts o observats com insectes exòtics, amb una barreja de
condescendència i curiositat. Des d’Espanya, simplement eren negats, negligits
o, com a molt, servien per justificar la perversitat del nacionalisme (el dels
altres, és clar) i el perill que sempre comportava.
Però ve’t aquí que, amb una
celeritat i una fermesa inaudites, l’independentisme va capgirar la situació. De
cop i volta, centenars de milers de persones sortien al carrer reclamant la
independència i demanant poder votar-la en un referèndum (és que demanen cada
cosa!). Tot era festiu i pacífic, quasi una mica càndid i kumbaià. Gairebé d’un
dia per l’altre les rotondes del nostre país s’omplien d’estelades. I, ja se
sap, partits que mai havien defensat aquesta opció, s’apuntaven al carro perquè
anar a peu fatiga molt.
Tot ha anat tan de pressa, tot ha
sigut tan accelerat, que alguns encara no saben on són, d’altres donen tombs
com si estiguessin marejats, i alguns altres no han entès res de res i
continuen arrapats com paparres als seus prejudicis i tòpics de sempre. Aquests
darrers dies, per exemple, he sentit un argument recurrent: l’independentisme
és una massa sense cervell, una marea humana dirigida per demagogs, una
multitud sorgida de l’adoctrinament nacionalista i etc., etc. Només
l’independentisme?, em vénen ganes de preguntar.
Quan eren pocs, eren una minoria
marginal i, per tant, podien ser ignorats; ara que són molts (es comptin com es
comptin), són una bèstia a qui han menjat el cervell. La culpa, doncs, sempre
és d’ells, per ser independentistes i per fer-ne ostentació amb actes
multitudinaris i per demanar una cosa que la constitució espanyola es veu que
no permet: votar. La culpa és d’ells perquè han posat en evidència la lloada
transició i han desemmascarat la feblesa d’aquesta democràcia. La culpa és d’ells
perquè molts dels que es proclamaven progressistes han resultat ser tan
intransigents i carques amb el procés com la dreta més pura i dura. Ho facin bé
o malament, passi el que passi, els independentistes sempre seran culpables
perquè han fet caure les disfresses i han aconseguit que molts ensenyin les
vergonyes.