La decadència elegant

La tardor, abans d'entrar pels ulls, entra pel nas. S’ensuma, es flaira, s’olora. Es pressent. S’intueix. Llavors vénen –sempre que cauen en males mans– les coloraines de postaleta, les interpretacions mal païdes i els paisatges bucòlics de sèrie B amb alguna poesia carrinclona dessota. Tot té el seu preu, suposo.

Tanmateix, la tardor és el moment de la decadència elegant, del declivi aristocràtic, de la subtilesa cromàtica, dels matisos crepusculars. La natura rebenta, regalima i plora, però, al mateix temps, convida, acull, amaga i ofereix. Humits i fragants, relliscosos i en descomposició, els boscos semblen desempallegar-se de tota nosa, de traves, i frisen per despullar-se del superflu, per mostrar-se sense subterfugis: vulnerables i inermes, gairebé humans.

La tardor és, sobretot, l’època dels bolets. S’enyoren tot l’any, es desitgen quan s’apropa el moment, s’esperen amb les primeres pluges, se cerquen cada temporada amb renovada il·lusió... I, de vegades, se’n troben! S’observen uns segons, abans de prendre'ls amb infinita cura i ficar-los al cistell, talment un tresor. I es flairen amb intensitat, tot aclucant els ulls. Sempre cal flairar-los, perquè contenen el bosc sencer i la terra que els alimenta i l’aigua plujana que els engreixa i totes les generacions que els han caçat i percaçat. Netejar-los i cuinar-los, vet aquí un altre gran plaer. Agraïdíssims, els bolets enriqueixen i potencien tots i cadascun dels plats: els arrossos, les carns, la pasta, les amanides, un carpaccio, o, simplement saltejats amb all i julivert, suggereixen tot un univers d'aromes i sabors. Un vi agosarat i persistent, no cal dir-ho, ho acaba d'arrodonir.

Però trobar bolets costa. Vol paciència, perseverança, cal recórrer boscatges, recordar corriols i giragonses, conquerir i retenir clapades. Els bolets es confonen amb les fulles, es mimetitzen amb els troncs i el sòl, s’assemblen a algunes pedres, s’oculten sota la fullaraca i la pinassa, rere les soques i entre les arrels. Requereixen l’agudesa dels sentits, la finor que permet distingir matisos i tonalitats. Alguns bolets verinosos retiren moltíssim als comestibles. El bon boletaire, però, en té prou amb un cop d’ull per diferenciar-los. El bon boletaire no grata el bosc com un senglar afamat, no arrenca els bolets dolents o que no coneix, no deixa marques ni revela secrets. El bon boletaire és generós amb el temps i amb la natura. El bon boletaire sap que la tardor i els seus fruits són com un ritual sagrat i, humil, ho agraeix any rere any.

Diari de Girona, 18 de novembre de 2012

Ens agrada Catalunya

Ens agrada Catalunya (Nos gusta Cataluña) perquè cada estiu lloguem un xalet de luxe a la Costa Brava i els diumenges, després de missa, naveguem amb el iot fins a una cala cristal·lina i rocallosa i, ullpresos per la terra conquerida, hissem la bandera rojigualda. Ens agrada Catalunya perquè també disposem d’un apartament molt bufó a Vaquèira-Beret i de vegades, tot esquiant, ensopeguem amb el Juanca (per als súbdits, sa Majestat) i organitzem unes festasses que pagueu vosaltres.

Ens agrada Catalunya perquè, anant contra Catalunya, podem esgarrapar molts vots a Espanya. Ens agrada Catalunya perquè hi estem molt integrats, la prova és que ens atipem de pa amb tomata i panellets, fuet i gambes de Palamós mentre els nostres cambrers (ara llatinoamericans) destapen ampolles de Pingus i Moët Chandon, ja que el cava i els vins del Priorat ens fan cremor d’estómac i, pitjor encara, ens deixen ressaca.

Ens agrada Catalunya perquè ens han dit que tenen un altre idioma (o dialecte), així com estrany, mig francès mig portuguès, i que el parlotegen en dies assenyalats i, fins i tot, per telèfon. Nosaltres, però, encara no l’hem sentit mai perquè la gent és molt educada i ens enraona, tot i que està perseguit, en espanyol (nos chifla Cataluña!).

Ens agrada molt, moltíssim, Catalunya perquè els catalans fan coses, no sabem ben bé quines, però segur que estan la mar de bé, emprenedors i manyacs i formiguetes com són ells. Bé, potser és tot allò del caga tió i el caganer, que és molt simpàtic. Ah! I també alcen torres humanes i, folklòrics de mena, ballen en rotllana com els indis de les praderies.

Ens agrada Catalunya perquè la gent paga i calla i de tant en tant, quan n’està fins al capdamunt, surt al carrer en massa i s’esbrava amb quatre crits i una bandera que tot el dia onegen com fanàtics (és que són molt ells). Ens agrada Catalunya perquè és el cor d’Espanya i, mentre bategui, tindrem sang per anar xuclant.

Ens agrada Catalunya (Nos gusta Cataluña) perquè té el delta de l’Ebre, la vall de Núria, la Sagrada Família, el Liceu i en Duran i Lleida. Ens agrada Catalunya perquè de seguida ens hem posat d’acord amb els seus governants sobre quines són les causes d’aquesta productiva crisi i així podem pactar amb ells les retallades socials, laborals, educatives, culturals i sanitàries mentre salvem bancs i empreses privades i escombrem un frau per aquí i un corrupte per allà.

Ens agrada Catalunya perquè sabem que, si s’independitza, tindrem la coartada perfecta per desfermar el nostre odi.

Diari de Girona, 4 de novembre de 2012