Fa fred. La
mainada es frega les mans i tremola. Tots porten l’abric cordat fins a l’últim
botó, bufanda i gorra fins a les celles: amb prou feines se'ls reconeix.
Aprofitant l’aglomeració de l’entrada, un grup d'alumnes es passen uns paperets
de mà en mà, sempre pendents dels mestres que, rostre sever i mirada
inquisidora, repassen tots els moviments sospitosos. Se senten uns xiuxiuejos,
una remor entre els alumnes. “Prou! Enraoneu com cal!”, crida un dels mestres,
corpulent i amenaçador, sense treure’s les mans de la butxaca.
Els alumnes
entren a classe en una filera irreprotxable, capcots i vençuts. Pengen l’abric,
la bufanda, els guants, les gorres, les motxilles... i tornen a aprofitar els
moments de confusió per dir-se unes paraules en veu baixa, un murmuri que de
seguida capta l’orella entrenada del mestre. “Parleu bé d'una punyetera
vegada!”, exigeix, mentre escriu la data a la pissarra, damunt la qual llueixen
els símbols separatistes, provincians i excloents. Els alumnes renyats abaixen
el cap i, en silenci, humiliats, s’asseuen i obren llibres i llibretes timbrats
amb una estelada. Alguns tremolen, ara de por o de ràbia, potser també d'impotència D’altres, fins i tot han de reprimir una llàgrima mentre es
mosseguen els llavis i premen els punys.
Les hores de
classe transcorren lentes i feixugues. Els mestres adoctrinen els alumnes i els
fan repetir, amb una canterella monòtona i pomposa, les virtuts de la falsa
pàtria i dels seus ídols. La majoria de llibres han estat barroerament
manipulats i alguns mapes, fins i tot, han canviat les fronteres.
A l’hora del
pati, presidit per banderes anticonstitucionals, tot són corredisses i crits.
Dos dels alumnes que s’havien passat el paperet a l’entrada provoquen una
baralla expressament. En un no res, domina el caos. Els mestres abandonen els llocs
de vigilància i s’afanyen cap a la batussa. La resta d'alumnes aprofita per
escapolir-se’n i trobar-se rere els lavabos. “¡Por fin!”, exclama un d’ells.
“Ahora somos libres”, afegeix un altre. I tots comencen a parlar
animadament del darrer partit del Real Madrid. De sobte, però, se senten passos
damunt la grava i el director treu el cap. I somriu. Els alumnes queden
glaçats, una sensació de vertigen els recorre l’espinada. “Us tenim!”, amenaça el
director, amb els ulls injectats d'odi. Els registren, se'ls enduen, els
apunten a una llista. Estan marcats per sempre més.
Però lluny d'allà dos herois, el capità Wert (Torito bravo) i la seva mà dreta, Vázquez
(l’Aliat), preparen l’alliberació. Continuarà...
Diari de Girona, 16 de desembre de 2012