31 de juliol de 2020

La drecera


1 comentari:

Teri ha dit...

Acabo de llegir el teu llibre. M'ha agradat molt, has retratat uns anys que jo he viscut de una manera inversemblant a com ho expliques i m'ha portat a una nostàlgia que m'ha emocionat. El capítol 5 m'ha fet recordar quan anava al mas a veure el meu sogre i retrata a la perfecció la realitat del moment, ell també coneixia les vaques per el seu nom i la teranyina encara la veig enganxada a la paret. La mort d'en Pitu del Mas Bou ho retrates de una manera tan senzilla i a la vegada tan colpidora que fa mal. En hora bona per el teu llibre. Espero llegir més coses de tu.