16 de març de 2020

Any Pallach


Un dia, durant una entrevista, la Teresa Juvé em va explicar que ella i en Josep Pallach s’havien conegut a l’exili, a Cotlliure. Se’n recordava perfectament, de la data: el 15 de juliol de 1948. La foto i els llibres del seu marit, mestre, polític i pedagog, presidien les lleixes de la sala mentre anàvem conversant. Llavors la Teresa, una dona inquieta, valenta i lúcida, va pronunciar unes paraules que em van quedar gravades: «Aquell dia, en Pallach i jo vam començar a parlar i ja no vam deixar de parlar mai més fins al dia de la seva mort». La frase em va impressionar i em va commoure: mostrava el record persistent, sòlid, i incorruptible de l’home amb qui s’ha compartit la vida, el compromís ideològic i intel·lectual, les dificultats de l’exili, la lluita política, i els valors vitals. Però mostrava també la intensa complicitat i compenetració entre dues persones, la creença en el diàleg i en l’intercanvi d’idees, en el poder de la paraula i de la reflexió per intentar entendre el món i mirar de fer-lo una mica més habitable.
La Teresa també em va explicar que tant ella com el seu marit confiaven en la pedagogia com una eina eficaç i indispensable per assegurar el progrés no només material sinó també moral de la societat, una eina que oferís a tothom les mateixes oportunitats, que ajudés a formar persones més lliures i més compromeses, més solidàries i més conscients del seu lligam amb l’entorn. Per això era tan essencial tenir bones escoles i preparar bons mestres, per això calia que tothom pogués accedir a l’educació i per això en Pallach estava convençut que la política i la pedagogia havien d’anar de la mà, com ell mateix va demostrar amb el seu exemple.

Aquest 2020 celebrem el centenari del naixement de Josep Pallach i Carolà, nascut a Figueres i mort prematurament el 1977, quan ell i la Teresa ja estaven instal·lats a la seva casa d’Esclanyà, on el polític i pedagog volia ser enterrat i on un carrer porta el seu nom. Per sort, l’empremta de Pallach, el seu compromís i la seva filosofia educativa continuen ben presents. Des de la Fundació Pallach, fa anys que s'engeguen tota mena d'iniciatives per recordar la seva figura, però aquest Any Pallach ha de servir per divulgar encara més el pensament i la tasca de Pallach, que tant èmfasi feia en el compromís social, i també per conscienciar-nos tots plegats de la importància decisiva d’un bona educació que no estigui al servei d’interessos purament partidistes.

Diari de Girona, 15 de març de 2020



Cap comentari: