7 d’agost de 2017

Sons d'agost

El xipolleig, entre llums i ombres, dins un cossi en una terrassa desconeguda; el xoc d’unes bales de vidre en un pati polsós; les xuclades frenètiques que no eviten que el gelat es desfaci entre els dits i em taqui la samarreta del Barça; les onades que trenquen al rocam mentre fem musclos amb el meu pare; la vibració d’una tenora a l’entarimat de la plaça; la dringadissa de monedes en una guardiola que mai no s’acaba d’omplir; el gas que surt disparat d’una ampolla de llimonada; els grinyols d’una bicicleta que cerca l’ombra per carrers deserts; el tic-tac etern de les busques del rellotge mentre esperem a fer la digestió per poder-nos banyar; la xíndria que s’esberla, havent dinat, al pati dels meus avis; l’arrancada, lenta i feixuga, del televisor i la melodia de la meva sèrie preferida; la pinassa que cruix als meus peus mentre bastim una cabanya de bruc; el taf-taf del bot del meu oncle quan sortim a pescar a volantí; el brogit dels autos de xoc, dels cavallets, de la parada de tir; les martellades que esgallen un coco florit; la canyeta que xarrupo, àvidament, fins a exhaurir el got d’orxata o de granissat; el retruny del primer equip de música a tot volum; la veu, telefònica i inabastable, d’una noia que m’agrada; l’espetec d’una vespino que em passa a recollir per anar a la platja; la fressa de l’aire condicionat d’aquella botiga on treballo als estius; una frenada, seca i xisclant, abans de la patacada contra l’asfalt ardent; el clàxon dels turistes que fan cua per arribar a una cala que somien deserta; la cançó de l’estiu que, a hores petites, ballem en una festa major; de lluny, des d’una finestra enreixada, la remor de la mar, sorda i monòtona; un telèfon que sona de matinada per donar males notícies; el batec d’una garbinada que sacseja la roba estesa; el cant, estrident i mecànic, de milions de cigales en un camp encès de palla; les campanades que esquerden el silenci d’un enterrament; el fru-fru dels llençols que, en una nit xafogosa, s’arrapen a la pell; la sonsònia magnètica d’un ventilador ineficaç; el fregadís dels fulls de la novel·la que llegeixo sota unes moreres tofudes; els glaçons que dansen i dansen perduts en un got de ginebra; el vol d’un mosquit, insidiós i esquívol, que no em deixa dormir; el repic de les gotes, grosses com perles, damunt la teulada un vespre de temporal; el primer plor de la meva filla acabada de néixer; el lladruc d’un gos que vol protegir el nadó; el brunzit de les abelles a la figuera de l’hort; la xiuladissa dels pardals que vénen a abeurar-se al safareig; el tecleig de l’ordinador mentre escric aquest article...

Diari de Girona, 6 d'agost de 2017