El
bisbalenc Xavier Lloveras ha
publicat, dins la col·lecció Josep Pla de la Diputació de Girona, una petita meravella:
El mirall dels llibres. Lloveras ha
estat vinculat al món de la literatura des de múltiples vessants: com a
llibreter, com a corrector, com a crític, com a traductor, i també com a poeta.
Segurament aquesta diversitat –diguem-ne laboral– li ha donat una visió molt
àmplia i matisada de la literatura. El
mirall dels llibres és una obra penetrant, lúcida, allunyada dels
prejudicis i els tòpics, plena de subtileses i descobriments; és, en
definitiva, l’obra d’un lector perspicaç i lliure. Per les seves pàgines hi
desfilen, entre molts d’altres,
Baudelaire, T.S. Eliot, Proust, Cohen, Eco, Gide, Duras, Kundera o Modiano, i no tots en surten ben
parats, perquè Lloveras també sap destapar les trampes i els paranys de la
literatura. La nostra, de literatura, hi està representada amb autors com Blai Bonet, Gabriel Ferrater, Albert
Roig, Josep Pla, Quim Monzó o Llorenç de Villalonga.
No
sempre comparteixo els comentaris i judicis de Xavier Lloveras, però sí que hi
coincideixo molt sovint, i fins i tot quan no hi combrego, em fan replantejar
alguns estereotips sobre certs autors i també m’ajuden a apropar-me a la
literatura des d’una posició menys encarcarada i “oficial”. M’interessa
especialment la part dedicada a Mercè
Rodoreda (“el millor prosista de la literatura catalana”) i com ens mostra alguns
dels canvis que l’autora va fer a l’única novel·la de joventut que va voler
salvar: Aloma. Entre la primera i la
segona versió de la novel·la han passat trenta anys i les modificacions són,
tal com afirma Lloveras, tota una lliçó d’estil perquè Rodoreda “va fer de la
senzillesa treballadíssima la base de la seva obra”.
I
deixo per al final tres dels poetes que més m’apassionen, en aquest ordre: Vinyoli, Foix i Riba. Tres poetes
que, a més, van tenir una relació estreta. En el cas de Riba i Vinyoli m’atreviria
a dir que gairebé va ser una relació paterno-filial, de mestre a deixeble. Pel
que fa a Foix i Vinyoli, es van cartejar i es van dedicar poemes l’un a
l’altre. Per bé que Vinyoli només apareix a El
mirall dels llibres de manera tangencial, puc intuir que Lloveras el
considera un poeta d’alta volada. Riba i Foix, hi són tractats de forma més
profunda i reveladora, amb especial atenció a l’evolució de la seva obra. De J.V. Foix en diu, ras i curt, que és
“un dels quatre o cinc poetes més importants d’Europa del segle XX”. No hi puc
estar més d’acord.
Diari de Girona, 23 de juliol de 2017