2 de novembre de 2015

La Catalunya emprenyada

Hi ha dues fotos magnífiques de Jordi Borràs de la constitució del Parlament de Catalunya el passat 26 d’octubre. En una es veuen els membres de la CUP, amb Antoni Baños al centre i amb el puny alçat, cantant Els Segadors. Els seus rostres expressen joia, satisfacció, aquella plenitud dels grans moments. Els seus gestos denoten convenciment, solidesa, un compromís insubornable. És la imatge de la Catalunya il·lusionada, renovadora, engatjada, que deia Vinyoli.
L’altra foto, encara més eloqüent i reveladora, és la dels membres de Ciutadans en el mateix moment. Resten muts, amb cara de pomes agres, sense saber gairebé on mirar, incomodíssims. La seva cap de llista, Inés Arrimadas, manté els braços creuats, tancada, hermètica, amb la mirada desviada i la barbeta altiva. Davant seu altres diputats, entre ells Artur Mas, canten l’himne nacional de Catalunya, com ho fa també a la part de darrere el líder del PSC, Miquel Iceta. Ciutadans és la imatge de l’aïllament, de la irritació, de la rebequeria. Una imatge que contrasta amb la seva eufòria el dia de les eleccions, que els seus votants acompanyaven amb l’insòlit crit de “¡presidenta, presidenta!”. El més essencial de la foto no és que refusin de cantar l’himne nacional (això és anecdòtic i fins i tot còmic, com el nen que munta el numeret al mig del carrer), sinó que palesa amb tota rotunditat allò que el grup d’Arrimadas ha estat negant sistemàticament: que els partits sobiranistes tenen la majoria absoluta al Parlament i això cada dia serà més evident i més constatable. De cop i volta, la realitat s’imposa amb tota la cruesa i Ciutadans s’haurà d’emparar en els rampells i les rabioles de costum, tan demagògiques com infructuoses. És cert que tindrà al seu costat García Albiol, el corpulent milhomes que el PP ha escollit per espantar independentistes i immigrants a còpia d’amenaces, intimidacions i exabruptes. Però ja està, para de comptar. Dubto que el PSC, un partit amb una llarga trajectòria democràtica i que ha estat tan decisiu en la política catalana, els segueixi el joc brut. I encara menys ho farà Catalunya Sí que es Pot, que ja ha mostrat en més d’una ocasió tot un altre tarannà, que ha fet gestos d’acostament en votar Carme Forcadell com a presidenta del Parlament i que en alguns punts és molt probable que acabi coincidint amb la CUP.

Les fotos de Jordi Borràs revelen, més que mai, que el PP i sobretot Ciutadans ja no són la Catalunya silenciosa, sinó més aviat la Catalunya emprenyada.

Diari de Girona, 1 de novembre de 2015

Fotos: Jordi Borràs