10 d’agost de 2015

Festa major

Els estius de la meva infantesa tenen la pell colrada i salabrosa, els cabells humits i els genolls pelats. Romancejaves al llit, amb una mandra dolça, juganera, i t’aixecaves tard. De seguida estaves vestit, el banyador sempre a punt. Descalç, sentint la fredor de les rajoles a la punta dels dits, prenies la llet al pati encara fresquívol, mentre rumiaves què en faries, d’aquell nou dia que s’estenia, llarg, prometedor, davant teu. Sota l’ombra d’un porxo emparrat, llegies un tebeo i, a cops de vent, et desvetllava l’aroma d’una mar que havien inventat per tu. Baixaves a la platja a corre-cuita i, així que tocaves l’aigua, esdevenies peix: nedaves, xipollejaves, et capbussaves i t'esmunyies entre les roques a la recerca de meravelles i tresors. Arrebossat de sorra, et cruspies el sol i feies amics que parlaven la teva mateixa llengua tot i expressar-se en un altre idioma. Només la gana i una vaga consciència et feien tornar a casa. T’esbandies sota la dutxa i, encara moll, devoraves el dinar. Llavors t’envaïa una nyonya infinita i la migdiada t’oferia somnis a dojo. A la tarda hi havia un gelat i un tros de xíndria i una bicicleta que se sabia els carrers de memòria. Et trobaves amb els amics per conquerir places i parcs i solars i quan arribava el vespre encara eres l’amo del món. El sopar era un pur tràmit perquè el dia no s’acabava mai i la nit oferia cuques de llum i estrelles fugaces i calàpets que sortien a entomar la frescor. I continuaves jugant fins que les forces s’acabaven de cop i t’arrossegaves fins al llit. Off.

Llavors, un bon dia, com si amb això no en fessis prou, arribava la festa major. La parentela venia a dinar i tota la cuina eren cassolades i postres flairoses. La sobretaula s’allargassava fins a l’hora de les sardanes i tothom et ficava un bitllet a la butxaca dels pantalons. Empolainat, clenxinat, anaves a la fira i disparaves contra unes boles i uns escuradents a canvi d’un coco florit i uns líquids de coloraines que s’havien de convertir en gelats. Sorties xarbotat dels autos de xoc, borratxo de llums i música i xivarri. Amb una solemnitat ritual, quedaves amb els amics pel ball de nit, quan provaries que alguna de les nenes que t’agradaven volgués ballar amb tu la cançó de l’estiu. Més gelats i més núvols de sucre i garapinyades. Tornaves a casa gairebé de matinada i només l’esgotament t’impedia adonar-te’n de com n’eres, de feliç. Ara, només ara, sé que els estius de la meva infantesa eren com una festa major contínua.

Diari de Girona, 9 d'agost de 2015