19 de maig de 2015

Creativitat en perill

Al món no abunden les persones creatives. Potser per això, precisament, el món és com és. Quan te’n trobes una, però, la reconeixes de seguida: són gent inquieta, lliure, inconformista, crítica, també insegura i vulnerable (encara que de vegades ho vulguin amagar sota una màscara d’arrogància, duresa o excentricitat). Sobretot són gent amb una necessitat imperiosa, urgent, insubornable, d’abocar tot el seu talent en allò que els omple i transformar-ho en obres que fan la vida més habitable, més bella, més digna i més comprensible. Són gent que, ja de ben menuts, viuen en un risc constant perquè és molt fàcil que la seva capacitat creativa, experimentadora, sovint transgressora, sigui mal entesa o manipulada o coartada pels qui justament l’haurien de protegir i estimular. ¿Quantes ments brillants no s’hauran malaguanyat per culpa d’una educació deficient, per manca de mitjans, per topar amb mentalitats escarransides?
Com que són gent rebel que qüestiona les normes, els dogmatismes i els tòpics, acaben resultant incòmodes perquè destapen veritats que no tothom vol escoltar o sap pair. Sovint, doncs, viuen al marge, amb certs problemes de comunicació o de relació social, però cultivant tothora una vida interior riquíssima. Són gent amb una sensibilitat extrema que els porta a viure-ho tot amb una intensitat gairebé malaltissa. Infatigables i curiosos, no deixen mai de cercar nous camins i, quan els troben, s’hi lliuren fins a deixar-hi l’ànima. Això els converteix en persones molt exigents i rigoroses, obstinades, del tot compromeses amb el que fan, però també els pot convertir en persones angoixades i frustrades quan els camins esdevenen intransitables.

Però potser el gran problema de les persones creatives és la paradoxa que arrosseguen durant tot la seva existència: en la majoria d’ocasions són els mediocres, els insensibles, els més ineptes, els que acaben jutjant i decidint sobre les seves produccions i fins i tot sobre la seva forma de vida. Per això moltes vegades se senten menyspreats, ridiculitzats, mal interpretats o senzillament ignorats. Tot plegat fa que la creativitat sigui quelcom tan fràgil, tan insegur, tan subtil que les persones que la posseeixen no sàpiguen com gestionar-la. Sovint pateixen la incomprensió general com una humiliació i, perplexos, desorientats, s’acaben autoinculpant fins i tot del que no són responsables. Si el seu patiment no sap trobar una sortida a través de l’art, es marceixen, es rendeixen, i tots hi sortim perdent.  

Diari de Girona, 17 de maig de 2015