Al
món no abunden les persones creatives. Potser per això, precisament, el món és
com és. Quan te’n trobes una, però, la reconeixes de seguida: són gent
inquieta, lliure, inconformista, crítica, també insegura i vulnerable (encara
que de vegades ho vulguin amagar sota una màscara d’arrogància, duresa o
excentricitat). Sobretot són gent amb una necessitat imperiosa, urgent,
insubornable, d’abocar tot el seu talent en allò que els omple i transformar-ho
en obres que fan la vida més habitable, més bella, més digna i més comprensible.
Són gent que, ja de ben menuts, viuen en un risc constant perquè és molt fàcil
que la seva capacitat creativa, experimentadora, sovint transgressora, sigui
mal entesa o manipulada o coartada pels qui justament l’haurien de protegir i
estimular. ¿Quantes ments brillants no s’hauran malaguanyat per culpa d’una
educació deficient, per manca de mitjans, per topar amb mentalitats
escarransides?
Com
que són gent rebel que qüestiona les normes, els dogmatismes i els tòpics,
acaben resultant incòmodes perquè destapen veritats que no tothom vol escoltar
o sap pair. Sovint, doncs, viuen al marge, amb certs problemes de comunicació o
de relació social, però cultivant tothora una vida interior riquíssima. Són
gent amb una sensibilitat extrema que els porta a viure-ho tot amb una
intensitat gairebé malaltissa. Infatigables i curiosos, no deixen mai de cercar
nous camins i, quan els troben, s’hi lliuren fins a deixar-hi l’ànima. Això els
converteix en persones molt exigents i rigoroses, obstinades, del tot
compromeses amb el que fan, però també els pot convertir en persones angoixades
i frustrades quan els camins esdevenen intransitables.
Però
potser el gran problema de les persones creatives és la paradoxa que
arrosseguen durant tot la seva existència: en la majoria d’ocasions són els
mediocres, els insensibles, els més ineptes, els que acaben jutjant i decidint
sobre les seves produccions i fins i tot sobre la seva forma de vida. Per això
moltes vegades se senten menyspreats, ridiculitzats, mal interpretats o
senzillament ignorats. Tot plegat fa que la creativitat sigui quelcom tan
fràgil, tan insegur, tan subtil que les persones que la posseeixen no sàpiguen
com gestionar-la. Sovint pateixen la incomprensió general com una humiliació i,
perplexos, desorientats, s’acaben autoinculpant fins i tot del que no són
responsables. Si el seu patiment no sap trobar una sortida a través de l’art,
es marceixen, es rendeixen, i tots hi sortim perdent.
Diari de Girona, 17 de maig de 2015