20 d’abril de 2015

Sant Jordi en parella

Un dels fenòmens més freqüents que patim els escriptors el dia de Sant Jordi és que, mentre som en una parada per signar llibres, la gent ens confon amb els llibreters i ens demana algun títol (que, per una llei no escrita, mai no és nostre, ni tan sols un bon llibre, sinó algun bestseller abominable). Les primeres vegades aquestes confusions t’irriten, et molesten, fins i tot t’ofenen. Amb el temps t’ho vas agafant millor, més que res perquè es repeteixen any rere any, i veus que tant et passa a tu com a un escriptor molt més gran i consagrat. A partir d’aquell moment, t’ho prens amb la distància i la ironia amb què s’ha de prendre tot i, si t’ho saps manegar, encara et pot servir per vendre algun llibre teu.
Tot plegat ve a confirmar que als escriptors no ens coneix gairebé ningú (deixo a banda els que surten tothora a la tele i etc.) i que vendre llibres esdevé tota una gesta. Per això has d’encarar el Sant Jordi amb una gran dosi de paciència, amb un entusiasme relatiu i amb tota la bona disponibilitat del món. Davant aquest panorama, ajuda molt fer el trajecte acompanyat, si pot ser en parella, com la guàrdia civil, per donar-te suport moral en els moments difícils i celebrar les escasses i efímeres victòries. A banda dels col·legues amb qui he anat coincidint a les diferents parades de llibres, els darrers anys he fet tàndem amb en Lluís Freixas, l’Adrià Pujol i en Sebastià Roig, sóc així d’afortunat.

La jornada sempre ha de començar amb un esmorzar consistent, perquè el dia serà llarg i costerut. Satisfet el cos i potser l’ànima, desfiles, cronometrat, per diferents parades, parles amb altres escriptors, amb periodistes, amb llibreters i de tant en tant tens la immensa sort de trobar lectors agraïts que elogien els teus llibres i volen que els en signis algun exemplar. Dines amb el teu company de fatigues i enraones de moltes coses, però, no cal dir-ho, enraones sobretot de literatura i de tot el que l’envolta (amb algunes xafarderies incloses). Després del cafè, enfiles cap a la nova ruta de tarda: més parades, més cares, alguna entrevista, algun entreacte per prendre una cerveseta i fer-la petar amb calma. Fins que el dia s’esmorteeix i les forces decauen. Els carrers comencen a buidar-se, les parades recullen, les roses ja estan marcides... i les teles i ràdios divulguen les llistes dels llibres més venuts (i quina fal·lera!). T’acomiades del teu camarada amb certa recança, per tota la complicitat que hi has teixit al llarg del dia. Després de tot, et dius, Sant Jordi no està tan malament.

Diari de Girona, 19 d'abril de 2015