7 d’abril de 2015

NO

No! ¿Com hauríem de reaccionar davant d’aquesta paraula tan breu i alhora tan contundent? Quan, posem per cas, presentem una proposta o un treball que creiem engrescador, rigorós i ens el rebutgen o menystenen; o quan aspirem a una feina per a la qual ens sentim totalment capacitats i motivats i no ens contracten; o quan la persona amb qui estàvem convençuts que havíem de compartir la vida ens diu que té altres plans. Són només tres exemples, però ens ha passat a tots, oi?
 Hi ha molta gent que s’hi rebel·la, contra les negatives. Alguns s’enfurismen i passen de l’amor a l’odi amb sorprenent facilitat, fent veure que allò que tant cobejaven ja no els interessa en absolut o que hi ha una maniobra orquestrada contra ells per arruïnar-los la vida. D’altres continuen demanant una i altra vegada allò que se’ls nega, com si a còpia d’insistir poguéssim –per fatiga– fer canviar d’opinió els de l’altra banda. En tots dos casos és molt probable que comencin a acumular un ressentiment que els va corcant per dins. En tots dos casos, també, la dignitat i l’orgull en surten molt mal parats i les energies que es perden pel camí costen molt de recuperar. D’altra gent, en canvi, queda profundament abatuda i desorientada davant les negatives. Alguns fins i tot, decebuts, vençuts, frustrats, ho viuen com una humiliació, com un estrepitós fracàs que els condueix cap a l’immobilisme, cap a l’apatia, i amb prou feines saben o poden refer-se’n.

Francament, no sé si se n’aprèn mai, d’encaixar i pair un no quan un espera i desitja un sí. Per molt preparats que estem, per molt serens que vulguem mostrar-nos, per molt que pretenguem relativitzar les coses, sempre s’escola un punt de desengany, de desencís; sempre tendim a pensar que som víctimes d’una injustícia o d’una arbitrarietat. Potser l’únic que ens podria ajudar en aquesta situació és la perspectiva del temps, que òbviament no tenim en el moment de rebre la negativa. Vull dir que moltes vegades aquell refús ens obre el camí cap a una oportunitat superior i hem d’acabar agraint molts dels “nos” que hem rebut. Analitzades amb distància, algunes de les negatives que més ens han fet patir al llarg de la nostra vida esdevenen llavors clarividents, reveladores, perquè ens adonem que eren tan inevitables com beneficioses. Ens adonem que la vida que tenim, ens agradi més o menys, s’ha construït també perquè algú ens va posar obstacles i ens va obligar a buscar solucions millors i més imaginatives. O no?

Diari de Girona, 5 d'abril de 2015