9 de març de 2015

Any de les biblioteques

Ara fa cent anys, a través de l’impuls i l’aixopluc de la Mancomunitat, va néixer l’Escola de Bibliotecàries, que havia de formar les futures (només dones) professionals de la xarxa de biblioteques populars de Catalunya. Eugeni d’Ors en va ser el primer director i va endegar un projecte ambiciós i innovador que fins i tot enviava els docents a formar-se als Estats Units. Entre els professors hi havia, a banda del mateix d’Ors, gent de l’alçada de Carles Riba, Jordi Rubió i Balaguer o Pompeu Fabra. Es tractava d’una escola pionera a l’Estat, amb uns mètodes pedagògics molt avançats i que pretenia formar una mena d’elit que destaqués tant pels seus coneixements tècnics i humanístics com pel domini dels idiomes i l’eficiència administrativa. L’Escola va sobreviure a dues dictadures, una guerra i tota mena d’entrebancs i pressions. Amb una tenacitat i una imaginació admirables, va contribuir a estendre aquella xarxa de biblioteques que havia de garantir l’accés a la cultura de tanta i tanta gent. A poc a poc, amb els nous temps, noves complicitats i les noves fornades de professionals, va anar consolidant una feina que avui dia ens permet gaudir de 370 biblioteques, centres i dinamitzadors culturals de primer ordre.

Per molt que es modernitzin i s’afegeixin a les noves tecnologies, entrar en una biblioteca continua tenint, però, alguna cosa de ritual atàvic, de cerimònia misteriosa, és com creuar una frontera invisible però íntima. És com entrar en una llibreria, que alhora és un museu i també un temple i de vegades fins i tot un hospital i una escola i un recer. “Si a prop de la biblioteca hi teniu un jardí, ja no us mancarà res”, va escriure Ciceró, i Borges hi devia estar d’acord perquè deia que s’imaginava el paradís com una mena de biblioteca. És per això que cal entrar-hi sempre amb gratitud, a les biblioteques, amb humilitat, deixant els prejudicis en una paperera i omplint-te els pulmons d’aire net i nou. Pots caminar ferm i decidit, cap al llibre que ja t’està esperant i que –encara no ho saps– et podria canviar la vida. O pots romancejar, badoc i gairebé indolent, entre lleixes i lleixes plenes de promeses i temptacions. Això sí, no oblidis mai que els llibres t’observen, muts, però amatents a qualsevol gest, perquè són el llegat de molts sabers i l’esforç de tota la humanitat. Com va escriure Ray Bradbury: “Sense biblioteques, ¿què ens quedaria? No tindríem ni passat ni futur”. Doncs això, per molts anys.

Diari de Girona, 8 de març de 2015