8 de setembre de 2014

Vacances


      Quan érem petits, les vacances, com els mòbils o els ordinadors o l’estrès, no existien. Bé, sí, feies vacances de l’escola, és clar, però els teus pares o els teus avis, gent treballadora i soferta, no sabien què eren i ho deixaven més aviat per a la gent rica o les classes mitjanes amb pretensions. Com a molt, anaves a passar un parell de dies a casa d’algun parent no gaire llunyà, ni en el parentiu ni l’espai, per estalviar en allotjament i en benzina. Dinaves i sopaves envoltat de cosins i tiets i de la fressa d’un ventilador, perquè els aparells d’aire condicionat eren coses que només existien a les pel·lícules americanes.
Tampoc existien, almenys als pobles dels anys setanta, els casals d’estiu ni les colònies i et passaves el dia al carrer, voltant amb bicicleta o perseguint ombres, fins que un bon dia, encara que no tinguessis l’edat legal per treballar, t’encolomaven una feina en alguna botiga o negoci familiar i ja t’havien escapçat les vacances per sempre més.
Però llavors, no sé ben bé com i en quin ordre, van aparèixer els ordinadors i els mòbils i els aires condicionats, entre molts d’altres ginys, i totes les famílies, fossin de classe treballadora o mitjana amb pretensions (els rics no compten) van voler tenir-ne. I van voler que els seus fills anessin a casals d’estiu i a colònies a la muntanya, i fins i tot a estudiar anglès a l’estranger. I els van omplir d’activitats més enllà de l’escola: música, idiomes, esports, informàtica... I tot plegat va fer que els pares haguessin de treballar més hores per poder assumir totes aquestes despeses i, doncs, que tinguessin menys estona per estar amb els seus fills, als quals van haver de buscar més activitats per tenir-los ocupats i controlats. Aleshores és comprensible que els pares topessin amb la mala consciència i, per compensar les hores que no passaven amb els seus fills, els compressin més ginys i els permetessin més capricis. Però, ves per on, això els obligava a treballar encara més per mantenir un ritme de vida cada vegada més alt i sant tornem-hi. Els pares, doncs, van començar a saber què era l’estrès i l’ansietat i l’angoixa i van necessitar les vacances per allò que la gent en diu “desconnectar” i “carregar les piles”. Però les vacances també costen diners i hi havia famílies que fins i tot demanaven crèdits per finançar-les.
Per això, alguns pares, quan porten una estona a l’autopista de camí cap a l’aeroport, estan temptats d’agafar la primera sortida i instal·lar-se un parell de dies a casa d’uns parents. Fins i tot enyoren la fressa del ventilador.





Diari de Girona, 7 de setembre de 2014