16 de juny de 2014

Somni i insomni

          Michael Chabon, a la novel·la Wonder Boys, afirma que la majoria d’escriptors pateixen “el mal de la mitjanit”, és a dir, insomni. De fet, diu Chabon, l’insomni esdevé gairebé un tret essencial de l’escriptor, el símptoma d’una ment sempre endollada, l’exemple d’una feina absorbent, obsessiva i indefugible, l’àmbit on es creuen la follia, la lucidesa i el deliri creatius.
En les seves nits insomnes, Gustave Flaubert escrivia cartes, moltes de les quals expliquen, en una prosa febril, el procés creatiu de Madame Bovary i el seu ideari literari. Emily Dickinson, tancada en una habitació de la qual amb prou feines sortia, també escrivia cartes i corregia obsessivament els seus poemes. Charles Dickens, en canvi, preferia abandonar casa seva i caminar pels carrers de Londres que tant poblen la seva obra fins que es feia clar; d’aquestes experiències nocturnes en va sortir l’assaig Night Walks. També patia “el mal de la mitjanit” Marcel Proust, que escrivia durant hores i hores de forma compulsiva. F. Scott Fitzgerald, per la seva banda, va concebre i escriure bona part dels seus assajos, cartes i articles recollits a The Crack-Up durant les nits que no podia dormir.
Molts escriptors –i artistes en general– han aprofitat l’insomni, temporal o crònic, com a font creativa, com experiment de sensacions, i també com un regne de silenci i quietud propici a la reflexió i a la lectura. Però d’altres s’han servit també del material oníric (somnis o malsons) per elaborar la seva obra, tot submergint-se en un món d’irracionalitat, experimentant en la pura al·lucinació, capgirant la lògica i desafiant el llenguatge. És el cas d’autors com Charles Baudelaire, Edgar Allan Poe, Lovecraft, Kafka, Julio Cortázar o J.V. Foix, entre molts d’altres. Així han sorgit en part llibres tan deliciosos com Alícia al país de les meravelles de Lewis Carroll o Dr. Jekyll i Mr. Hyde de R. L. Stevenson. I així explica Joan Vinyoli, per exemple, com va néixer un dels seus grans poemes, Sunt lacrimae rerum: “Per no perdre l’enorme i intensíssim contacte entre el que era purament oníric, el somni, i el fet conscient d’escriure, el vaig escriure tot sencer, amb els ulls tancats i el llum apagat i procurant fer les lletres grosses perquè després el pogués entendre”.

Ja ho diu Borges al Libro de los sueños, una magnífica antologia i reflexió sobre els somnis i la literatura que han generat: “Los sueños constituyen el más antiguo y el no menos complejo de todos los géneros literarios”.

Diari de Girona, 15 de juny de 2014

Jacek Yerka