10 de març de 2014

A la biblioteca, com a casa

Un dels àmbits naturals dels escriptors és la biblioteca. La seva, és clar, perquè llegir és part de la feina d’escriure i convé tenir-ne una de solvent i a mà. Però també la biblioteca pública, on sovint han d’acudir a la recerca d’informació o de noves lectures, on hi presenten els seus llibres (o dels altres), hi donen conferències, els conviden a clubs de lectura o participen d’alguna altra activitat cultural. Per això trobo tan encertada la iniciativa “Escriptors i biblioteques de capçalera”, promoguda pel Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, per la Institució de les Lletres Catalanes i per l’Institut Català de les Dones.
L’objectiu d’aquest programa és reforçar encara més l’estreta relació entre escriptors i biblioteques. Per una banda, la biblioteca tria un escriptor amb qui manté un vincle professional, literari, de proximitat, gairebé afectiu; per l’altra, els autors converteixen aquesta biblioteca en la seva biblioteca de referència, de capçalera. En qualsevol cas, han de ser escriptors amb una trajectòria contrastada i, alhora, amb projecció. La biblioteca es compromet a tenir l’obra completa de l’autor i a exposar-la en un lloc destacat, de manera que contribueixi a divulgar-la. També es compromet a crear o millorar l’entrada de l’autor a la Viquipèdia i a convidar-lo a prendre part en les activitats que organitzi. L’escriptor, per la seva banda, ha d’estar amatent a la vida cultural de la biblioteca i participar-hi en la mesura que li sigui possible.
Em sembla que aquesta proposta, ben portada per ambdues parts, gaudeix d’immenses possibilitats, sobretot perquè fa que els escriptors se sentin com a casa i vegin en la biblioteca una manera de donar sortida i visibilitat a la seva obra i a d’altres activitats professionals. Així mateix, la biblioteca “apadrina” un autor, se’l fa seu i n’aprofita els recursos per millorar la seva oferta cultural. Es tracta, doncs, d’una simbiosi fructífera i enriquidora de la qual també surten beneficiats els usuaris d’aquests centres.

Al cap i a la fi, les biblioteques han esdevingut agents culturals de primer ordre, dinamitzadors socials i aglutinadors de moltes activitats i projectes. És una bona notícia, doncs, que els escriptors s’impliquin en aquesta efervescència cultural. En temps convulsos, incerts i de vaques magres (no pas per a tothom) la imaginació i la col·laboració ens poden salvar de la ignorància, la incultura i la indolència a què molts voldrien veure’ns condemnats.

Diari de Girona, 9 de març de 2014