10 de febrer de 2014

Impresentables

       Els polítics de tots els colors s’emplenen la boca elogiant els emprenedors i la creativitat, destacant la iniciativa privada i la modernitat del país. Parlen de cultura com si fossin autòmats programats per repetir la paraula fins a la sacietat. De vegades també s’hi afegeixen alts directius, banquers i d’altres éssers suprems. Un darrere l’altre demanen esforç, sacrifici i compromís, també rigor i responsabilitat per sortir del pou on tots ells ens han ficat. Tot fum. Tot vacuïtat. Pura fal·làcia. Sofismes.
            Aquest és un país on es penalitza els emprenedors, les iniciatives i qualsevol feina que tingui a veure amb la creativitat i la cultura. Els que manen miren de posar totes les traves possibles perquè la societat civil (no m’acaba de convèncer el terme) agafi les regnes de la situació i pugui –o aspiri a– capgirar-la. Tot són obstacles: fiscals, econòmics, administratius, legals, burocràtics perquè la gent amb empenta i bones idees es desdigui dels seus projectes i, cansats i decebuts, ni tan sols els quedi delit per tornar-los a endegar. Aquest és un país on es massacra –i no és una hipèrbole– els autònoms i els petits empresaris amb quotes i impostos abusius a canvi d’engrunes. Aquest és un país en el qual muntar una associació cultural, per exemple, és una odissea per despatxos, administracions i absurditats de tota mena. Un país on cada pas requereix ingents quantitats de paperassa inútil, un munt de trucades infructuoses (i cares) i molts silencis de menyspreu. Aquest és un país on es pot controlar, amenaçar i multar un senzill treballador, però en canvi les grans trames de corrupció passen desapercebudes i, si mai són detectades, resten totalment impunes. Un país, doncs, de privilegiats i de, ara sí que no se m’acut altre nom, “pringats” (que som la immensa majoria i que anem camí de convertir-nos directament en esclaus). Aquest és el país de la frustració i la mentida.

            Per tot això, en aquest país, tan podrit i devastat, en estat de fermentació, proliferen i prosperen els mediocres i els incultes, els corruptes, els arribistes, els oportunistes, els especuladors, els cobdiciosos i la gama de rapinyaires, carronyaires i depredadors que generosament mantenim i engreixem entre tots. Tots ens preguntem com hem pogut arribar fins aquí. Potser és hora de preguntar-nos com podem anar més enllà. Fem servir la nostra empenta, la nostra iniciativa, la nostra cultura i la nostra creativitat, és a dir, el que més temen tota aquesta colla d’impresentables. 

Diari de Girona, 9 de febrer de 2014