1 de juliol de 2013

Delícies estiuenques

No sé si l’estiu és una època especialment propícia per a la lectura. Si un és un lector voraç, obsessiu, empedreït no li calen pretextos per llegir: ni vacances, ni quietud, ni tardes ocioses. Sigui com sigui, però, aquí va una recomanació canicular, un d’aquells llibres que es poden assaborir a trossets, a glopades, sota l’ombra d’una morera, estirat a la platja o parant la fresca: Contes de John Cheever (o petites delícies estiuenques).
Cheever va posar potes enlaire la classe mitjana americana, amb tot el que encarna i simbolitza. En va desemmascarar tota la superficialitat i frivolitat, en va fer aflorar, amb subtilesa, les contradiccions i les falsies, els va enfrontar a les seves pors, prejudicis i frustracions. I sempre amb una prosa sòbria i amb uns diàlegs esplèndids, amb una elegància i una agudesa que recorden Txèkhov, una altra bèstia literària que va retratar la societat russa a través d’unes històries colpidores.
Dintre les àmplies i confortables cases dels suburbis de Nova York o Massachusetts, s’hi mouen individus sotragats per les seves passions, per una doble vida, la privada i la pública, que mai no poden conciliar si no és amb una espessa capa d’hipocresia o cinisme. Homes i dones que beuen més del compte, com a símptoma d’una buidor que els assedega i els esclavitza (com els personatges de Txèkhov, novament). Homes i dones que amaguen una gran corrupció moral que mai no mostren en públic, perquè el sentit de la comunitat és sagrat i les formes tot ho dominen. Més enllà dels jardins curosos i les vacances a la platja, hi transiten famílies que enyoren temps passats, lluny dels nuclis urbans, en la pau idíl·lica i idealitzada de l’entorn rural; famílies, però, que arrosseguen ferides que mai no es curen perquè mai no es mostren obertament. Gent, en definitiva, que ho té tot: posició social, reconeixement, èxit laboral, béns materials, diners, fins i tot bellesa i joventut. I tanmateix, tot plegat, no fa altra cosa que accentuar el seu sentiment de vacuïtat i solitud. Gent que plora d’amagat, que viu a la foscor, que roba i menteix amb un somriure, que està disposada a tot per no perdre el seu estatus ni trair les convencions socials.

I Cheever, magistral, ens els mostra com si fossin insectes, des de la llunyania, sense jutjar, sense finals sensacionalistes ni escarafalls. Ens els deixa a les nostres mans, a la nostra vista, tocats, estabornits o sacsejats, però sempre amb un alè de vida. Ens els fa propers perquè hi puguem rumiar i adonar-nos, potser, com ens hi assemblem, de vegades.

Diari de Girona, 30 de juny de 2013