11 de febrer de 2013

Això és filosofia


     
            Sovint, en saber que sóc llicenciat en filosofia, la gent fa cara de sorpresa i em mira amb un somriure que mai sé ben bé com interpretar. Tot seguit em pregunten per a què serveix la filosofia i si he exercit mai la carrera. M’ho demanen com si la filosofia fos un conjunt de coneixements teòrics i abstractes l’únic sentit dels quals és inculcar-los, sisplau per força, a un grapat d’alumnes. Els contesto que sí, que exerceixo la filosofia constantment, cada dia, en totes les activitats que realitzo. El somriure, llavors, s’esfuma de sobte i em demanen si imparteixo classes en algun institut o universitat. No, no n’he impartides mai, responc; i ara em toca somriure a mi en percebre la perplexitat en la cara del meu interlocutor.
            Aleshores intento explicar –i no sé si me’n surto gaire bé, perquè fa anys que hi insisteixo i quasi sempre topo amb els mateixos silencis reveladors–, intento explicar, deia, que la filosofia no és cap discurs ampul·lós i enrevessat, no és cap divagació buida que s’enfili cel amunt fins a perdre el contacte amb la realitat, sinó que més aviat cerca les arrels, els fonaments, per entendre i clarificar com se sosté i com es desplega aquesta realitat tan complexa i de vegades tan paradoxal.
Els aclareixo, ja que hi som, que la filosofia forneix d’un valuós sentit crític, atorga una visió matisada i oberta dels problemes, aporta una mirada subtil i perspicaç,  no exempta de certa ironia, a tot el que ens envolta. La filosofia, al cap i a la fi, aprofundeix, qüestiona i alerta i, per tant, enforteix el diàleg i l’intel·lecte. A més, enllaça i agermana admirablement la ciència i la literatura, l’art i la política. Aprofito, doncs, per queixar-me del descrèdit que pateix la filosofia i de les mancances que arrossegaran els nostres fills per no rebre una sòlida formació filosòfica.
Com que llavors ja estic embalat, els confesso que tots els meus llibres i tots els meus articles traspuen filosofia, perquè ni podria ni voldria escriure d’altra manera. I els revelo que la meva vida quotidiana està impregnada de tot el que he après estudiant aquesta meravellosa carrera: la manera com educo la meva filla, la manera com em relaciono amb els altres, la manera com entomo les patacades o celebro els avenços. Tot.
I posats a revelar, els revelo que quan vaig a llibreries i descobreixo els –pocs– llibres de filosofia al costat dels de ciències ocultes, ovnis i autoajuda ni tan sols m’immuto, perquè per alguna cosa sé agafar-m’ho tot amb filosofia.

Diari de Girona, 10 de febrer de 2013