3 de desembre de 2012

Impuntuals


La immensa majoria de gent d'aquest país és impuntual: arriba tard o molt tard a tot arreu. Molts consideren que l’hora acordada és només una aproximació o recomanació. Així, doncs, si han quedat, per exemple, a les nou del vespre per anar a sopar, mai no es presentaran a les nou en punt, sinó que, en el millor dels casos, a les nou començaran a enfilar cap al lloc on han de trobar-se. Els pocs que sí que ens prenem seriosament l’hora de la cita, solem esperar amb escassa esperança que l’altra persona sigui de la minoria puntual (som com una mena de secta grupuscular i ens reconeixem de seguida, amb un somriure cofoi). Si, a més, som dels que arribem amb força antelació als llocs, l’espera pot resultar eterna i enervant, tot i que un acaba aprenent a treure profit d'aquests forats negres.
Com que la trigança, la demora i el retard són pràctiques comunes i socialment acceptades al nostre país, és altament improbable que ningú es disculpi quan arriba tard, tret que la tardança sigui escandalosa. Pel mateix motiu, els actes més diversos comencen sempre amb retard i, de retruc, afermen i perpetuen el nefast hàbit de la impuntualitat (paraula que, no sé per què, no recull el diccionari. O precisament el fet que no la reculli resulta molt simptomàtic).
En d'altres països més al nord, aquesta falta de puntualitat seria impensable i imperdonable. Arribar tard és signe de mala educació, de descurança i d'ineptitud  per això s’exigeix sempre una disculpa sincera i unes raons de causa major (s’accepten catàstrofes naturals, defuncions de parents de primer grau i poc més). S’entén, doncs, per què aquests països ens porten tants d'anys d'avantatge  L’explicació és ben clara: no perden el temps. Perquè esperant es perd molt de temps i es malgasta molta energia. La manca de puntualitat és una forma velada de desordre, per la qual cosa resulta impossible organitzar-se i planificar i, per tant, resulta impossible ser eficient. Als països civilitzats, els trens surten a l’hora que toca i les persones es troben a l’hora acordada; els programes de televisió comencen a l’hora anunciada i el senyor que t’ha de venir a arreglar la nevera ve a l’hora que es va comprometre (aquí ni vénen ni truquen per avisar-te'n). Als països civilitzats es respecta el temps propi i, sobretot, es respecta el temps dels altres.
Mentre a d'altres terres surten a l’hora i arriben a temps, nosaltres ens perdem pel camí. Com de costum, doncs, fem i farem tard. Fins i tot per la independència.

Diari de Girona, 2 de desembre de 2012