17 de desembre de 2012

El relat de Wert


Fa fred. La mainada es frega les mans i tremola. Tots porten l’abric cordat fins a l’últim botó, bufanda i gorra fins a les celles: amb prou feines se'ls reconeix. Aprofitant l’aglomeració de l’entrada, un grup d'alumnes es passen uns paperets de mà en mà, sempre pendents dels mestres que, rostre sever i mirada inquisidora, repassen tots els moviments sospitosos. Se senten uns xiuxiuejos, una remor entre els alumnes. “Prou! Enraoneu com cal!”, crida un dels mestres, corpulent i amenaçador, sense treure’s les mans de la butxaca.
Els alumnes entren a classe en una filera irreprotxable, capcots i vençuts. Pengen l’abric, la bufanda, els guants, les gorres, les motxilles... i tornen a aprofitar els moments de confusió per dir-se unes paraules en veu baixa, un murmuri que de seguida capta l’orella entrenada del mestre. “Parleu bé d'una punyetera vegada!”, exigeix, mentre escriu la data a la pissarra, damunt la qual llueixen els símbols separatistes, provincians i excloents. Els alumnes renyats abaixen el cap i, en silenci, humiliats, s’asseuen i obren llibres i llibretes timbrats amb una estelada. Alguns tremolen, ara de por o de ràbia, potser també d'impotència  D’altres, fins i tot han de reprimir una llàgrima mentre es mosseguen els llavis i premen els punys.
Les hores de classe transcorren lentes i feixugues. Els mestres adoctrinen els alumnes i els fan repetir, amb una canterella monòtona i pomposa, les virtuts de la falsa pàtria i dels seus ídols. La majoria de llibres han estat barroerament manipulats i alguns mapes, fins i tot, han canviat les fronteres.
A l’hora del pati, presidit per banderes anticonstitucionals, tot són corredisses i crits. Dos dels alumnes que s’havien passat el paperet a l’entrada provoquen una baralla expressament. En un no res, domina el caos. Els mestres abandonen els llocs de vigilància i s’afanyen cap a la batussa. La resta d'alumnes aprofita per escapolir-se’n i trobar-se rere els lavabos. “¡Por fin!”, exclama un d’ells. “Ahora somos libres”, afegeix un altre. I tots comencen a parlar animadament del darrer partit del Real Madrid. De sobte, però, se senten passos damunt la grava i el director treu el cap. I somriu. Els alumnes queden glaçats, una sensació de vertigen els recorre l’espinada. “Us tenim!”, amenaça el director, amb els ulls injectats d'odi. Els registren, se'ls enduen, els apunten a una llista. Estan marcats per sempre més.
Però lluny d'allà  dos herois, el capità Wert (Torito bravo) i la seva mà dreta, Vázquez (l’Aliat), preparen l’alliberació. Continuarà...

Diari de Girona, 16 de desembre de 2012