8 d’octubre de 2012

No han entès res



Ens pensàvem que la transició, tot i ser força tèrbola, almenys havia servit per iniciar el camí de la maduresa democràtica. Ens pensàvem, i jo el primer, que els governs socialistes havien modernitzat i obert la mentalitat d’Espanya, que definitivament s’havia deixat enrere la sordidesa de la dictadura. Però no, tot era un miratge. L’esperit de l’Espanya franquista continua més vigent que mai, encara que sigui camuflat i justificat per una democràcia tan feble com impostada, encara que sigui parapetada en una constitució que s’assembla més a les Sagrades Escriptures que a un compendi de normes jurídiques.

I el pitjor de tot no és que la dreta cavernícola espanyola continuï tancant els ulls al progrés, a l’esperit democràtic, a la llibertat dels pobles per decidir el seu futur. El pitjor és que l’esquerra que ha governat i aspira a tornar governar Espanya està fent exactament el mateix. Ho dissimula millor, és cert. Ho amaga amb sopars de duro com l’Espanya federal i l’estat plurinacional, però en el fons nega les evidències i s’atrinxera en la unitat de la pàtria amb el mateix fanatisme que un militar de la Legión. Que ningú no oblidi que del Partit Socialista Espanyol ha sorgit gent com Rosa Díez, José Bono o Fernández Vara, és a dir, gent que ha atiat la por, que ha manipulat la informació i que és capaç de dir, com aquest expresident d’Extremadura, que Catalunya hauria de tornar tots els extremenys en cas d’assolir la independència.
 
Tot plegat demostra que després de trenta-cinc anys de democràcia, ni els uns ni els altres encara no han entès res. Res de res. No han entès que Catalunya sí que ha evolucionat, amb les seves ombres i injustícies, és cert; però malgrat els seus polítics, els catalans han estat capaços d’avançar i madurar, de dialogar i integrar, de manifestar-se de forma massiva, contundent i rotunda però alhora pacífica i festiva. I això els descol·loca tant, els supera tant, que només poden recórrer a arguments barroers, a manifestacions baladreres, a intimidacions i xantatges. Estan tan desesperats i es veuen tan perduts, que han optat per la baixesa d’intentar dividir la societat catalana incitant l’odi entre la gent de diversa procedència. Però un cop  més s’equivoquen, perquè un cop més desconeixen la realitat d’aquesta terra on la gent ve d’arreu i parla moltes llengües, on tothom viu i forma part d’un mateix país i un mateix projecte. Però jo ja no penso perdre ni un segon més explicant-los el que no volen entendre. Em limitaré, doncs, a reproduir les paraules de la gran Isabel Buján: “Que les den morcilla!”.

Diari de Girona, 7 d'octubre de 2012