13 d’agost de 2012

Més enllà de la por


Antigament, els governants no havien de donar explicacions dels seus actes, per injustos, cruels o absurds que fossin. Estaven per damunt del bé i del mal i, per tant, estaven també per damunt del poble, al qual miraven amb una barreja de condescendència i menyspreu. Els reis, els emperadors, els tsars, els dictadors es dignaven a sortir de tant en tant a la balconada dels seus palaus i castells per ser aclamats i victorejats mentre saludaven els seus súbdits amb un deix de paternalisme a la mirada. Entre el poble i ells s’estenia un abisme insuperable, eren dos mons infinitament allunyats i irreconciliables. El poble –argüien els governants– era analfabet i inculte i, per tant, no sabia què li convenia ni entenia els designis de la política i la religió. Per això existien cacics i sacerdots, soldats i patriarques, representants de l’elit del poder, que manipulaven i dominaven la consciència, l’opinió i els actes de les masses. Quan algú gosava enfrontar-se al poder, els seus representants tenien moltes maneres d’esclafar-lo i a vegades n’hi havia prou amb la por i les amenaces.
Actualment, els governants haurien de comparèixer al congrés i davant la premsa per explicar les seves decisions, però cada vegada més sovint se n’escapoleixen o ho endossen a algun subaltern. Quan hi apareixen, adopten un to arrogant i un discurs que els traeix: continuen pensant que la gent és analfabeta i inculta. I encara estan per sobre del bé i del mal, només així s’entén que tota la patuleia de corruptes i depredadors visquin al marge de la llei, sense ser jutjats, empresonats i sense tornar ni un euro del que s’han embutxacat. Tot plegat demostra que continuen tractant la població amb infinit menyspreu i que només hi veuen una font inesgotable d’on ragen i es mantenen els seus privilegis. On abans hi havia cacics, sacerdots i militars, ara hi ha també bancs, grans empreses i mitjans de comunicació que els fan la feina bruta, perquè si en alguna cosa hem avançat és en l’art de la manipulació, tan subtil que sovint fins i tot passa desapercebuda. Ara cal atacar la base, l’educació i la cultura, perquè així cada cop serà més semblant a com era antigament la societat: un món de rics i pobres, un món de cultes i incultes, un món de dominadors i dominats. I quan les veus s’alcen o la gent surt al carrer a protestar, només cal recórrer a l’ancestral estratagema de la por.
Però tant els governants antics com els actuals han comès sempre el mateix error: oblidar que quan la gent ja no té res a perdre també perd la por.


Diari de Girona, 12 d'agost de 2012