21 de maig de 2012

La comèdia humana


Honoré de Balzac, penetrant observador de les ànimes i les coses, pretenia oferir un retrat de la seva època, una mena de mosaic literari que reflectís totes les misèries i grandeses de la societat del seu temps i del que ell anomenava les “especies humanes”. És el que va definir com la Comèdia humana, un ambiciós projecte que només la seva mort va estroncar i que va arribar a aplegar vuitanta-cinc novel·les.
 Dins de la Comèdia humana va publicar l’any 1833 Eugénie Grandet a la revista L'Europe littéraire. L’any següent la novel·la va sortir en forma de llibre. L’obra està ambientada a l’època de la Restauració borbònica, un període que pretén esborrar les ànsies llibertàries i igualitàries de la Revolució Francesa. Una etapa marcada per una profunda crisi política, social, econòmica i moral.
En aquests temps convulsos, un personatge sap treure profit de la situació i de les debilitats dels qui l’envolten. Es tracta de Fèlix Grandet, boter i vinater, que es torna immensament ric gràcies a la seva perspicàcia i murrieria. Jugant amb la inestabilitat del mercat, amb la inseguretat dels més dèbils, Grandet augmenta la seva fortuna i especula constantment amb les seves possessions, accions, crèdits i diners. La seva manca d’escrúpols li permet amassar una fortuna que mai és transparent als ulls dels seus coneguts, amics o familiars, que s’han d’acontentar a fer pronòstics força allunyats de la realitat. Grandet no té cap recança a l’hora de mentir, fingir sordesa o tartamudejar si això li ha de reportar algun benefici econòmic. Podríem dir que la seva riquesa augmenta proporcionalment a la seva degradació moral.
Avar obsessiu, Fèlix Grandet només viu per acaparar i engreixar el seu capital. Només és feliç anticipant i calculant els guanys, contemplant els seus comptes, les seves possessions i acaronant les peces d’or. “Oh, quina felicitat si els diners es poguessin gastar i retenir al mateix temps!”, arriba a dir. Tanmateix, a la seva dona i a la seva filla, Eugénie, les obliga a dur una vida espartana, austera, en el llindar de la misèria. Els demana constantment sacrificis sense donar-los res a canvi i es mostra sever i inflexible quan no els compleixen. De fet, creu que el diner ho pot controlar tot i que, per tant, està per damunt de tot: l’educació i l’amor de la seva filla, la malaltia de la seva dona, la mort del seu germà o els principis ètics.
I ara no sé per què us explico tot això, si no té res a veure amb el que està passant avui en dia.

Diari de Girona, 20 de maig de 2012


1 comentari:

Lluís ha dit...

La frase de Grandet sobre els diners em fa recordar una en castellà que diu : "Quiere el melón entero i la tajá en la mano", ara no sé per què m'ha vingut aquesta en castellà !
Salut !