4 de maig de 2012

Centenari d'un clàssic


El centenari de Joan Sales reivindica una de les novel·les més intenses i oblidades de la nostra literatura: Incerta glòria.

Joan Sales va ser poeta, traductor, promotor de la revista Quaderns de l’exili (publicada des de Mèxic) i editor de Rodoreda, Villalonga i Màrius Torres. Potser només per això ja caldria ser recordat com un dels grans intel·lectuals del seu temps. Però Sales va escriure, a més, Incerta glòria, que Mercè Rodoreda definiria en una carta al seu autor com “una senyora novel·la: plena, brillant, rica a més no poder”.
Escrita a quatre veus, Incerta glòria utilitza el gènere epistolar i les memòries per descriure i reflexionar sobre la Guerra Civil i la postguerra. De fet, podríem dir que es tracta de quatre novel·les magistralment entrelligades gràcies a una estructura sòlida, a una llengua moderna i propera, a una prosa directa però suggestiva, capaç de descripcions de gran potència lírica, de fiblades iròniques i descarnades o de reflexions filosòfiques. Sales ens mostra la guerra al front i a la rereguarda, des de la perspectiva dels vençuts però amb totes les subtileses, matisos i contradiccions que amaga un conflicte bèl·lic. Incerta glòria esdevé així el testimoni d’una generació sacrificada per la guerra, de joventut malaguanyada però recurrent: “I tota la joventut no és més que la incerta glòria d'un matí d'abril”, escriu Sales, manllevant un vers de Shakespeare. En resum, el retrat d’un país traït i derrotat, humiliat i poruc.
Tanmateix, Incerta glòria no és només una novel·la sobre la guerra, és també i sobretot una novel·la sobre l’amor i la mort, sustentada en uns personatges complexos que evolucionen al llarg de l’obra i s’arrapen o reneguen dels seus ideals de joventut. És, per tant, una novel·la impregnada d’existencialisme en la qual el cristianisme, l’anarquisme, Catalunya, la soledat, o el pas del temps esdevenen pretextos per endinsar-se en les pregoneses i replecs de la condició humana. Tot plegat fa d’Incerta glòria una obra lúcida i punyent, de vegades incòmoda i corrosiva, que ens interpel·la constantment davant una veritat volàtil i fugissera. En resum, una novel·la universal, una densa metàfora que la converteix en un clàssic.
La commemoració dels cents anys del naixement de Joan Sales hauria de servir per situar al lloc que es mereix una obra tan cabdal com Incerta glòria. Òmnium Cultural Gironès hi ha volgut contribuir amb l’organització d’un cicle de conferències a la Casa de Cultura de Girona que finalitzarà al desembre i que comptarà amb els millors especialistes en l’obra de Sales.

La Vanguardia, 4 de maig de 2012 

Sales i Rodoreda al jardí de l'editor el 1964