24 d’abril de 2012

Calders, Tísner, Sales


        Pere Calders, Avel·lí Artís Gener (Tísner) i Joan Sales comparteixen any de naixement, 1912, i doncs, centenari. Però l’època que els va tocar viure, el seu tarannà inquiet, la seva dedicació intel·lectual i la seva estima pel país els va portar a compartir moltes altres experiències, passions i preocupacions.
Tots tres, per exemple, es van allistar al bàndol republicà durant la Guerra Civil, fidels a unes idees que no abandonarien en tota la seva vida. Tant Sales com Calders van deixar testimoni de la seva participació en el conflicte bèl·lic: el primer amb l’ambiciosa i complexa novel·la Incerta glòria i el segon a través del dietari Unitats de xoc. Tots tres es van exiliar a Mèxic. Allà Sales va fundar amb un grup d’intel·lectuals la revista Quaderns de l’exili, una publicació atrevida i compromesa amb la llengua, la cultura i la dignitat d’un país vençut i destarotat. A propòsit de les reunions dels membres del consell de redacció, Calders recordaria les paraules de Sales: “La nostra pàtria són els Països de Llengua Catalana i aquest és l’únic camí de retrobament”. En aquests mateixos Quaderns de l’exili Tísner hi va col·laborar com a ninotaire. Tísner i Calders, que eren cunyats, també van retrobar-se en l’exili mexicà i van treballar junts de publicitaris, de la mateixa manera que van coincidir en la seva faceta de dibuixants i en la direcció, just abans de la guerra, de la revista satírica L’Esquella de la Torratxa.
En tornar de l’exili, tots tres van continuar lluitant per les llibertats del país, pels seus ideals catalanistes i democràtics i per dotar la nostra literatura de veu pròpia. Així, Tísner va participar en l’Assemblea de Catalunya, va prendre part en la creació de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i en el ressorgiment del Centre Català del Pen. Calders, per la seva banda, va col·laborar amb publicacions com el diari Avui o les revistes El Temps, Serra d’Or o Canigó, fent gala d’un periodisme lúcid, crític i combatiu. Sales va tornar amb la ferma idea “d’editar en català tant com es pogués” i va crear, amb Xavier Benguerel, el Club Editor, que va publicar obres cabdals com La plaça del Diamant i Mirall trencat de Mercè Rodoreda o Bearn de Llorenç Villalonga, a banda de traduccions indispensables.
Demà és Sant Jordi, entre tant llibre superflu i tant escriptor oportunista i superficial, cal no oblidar l’obra d’aquests tres grans autors, compromesos amb la literatura i amb els seus principis.



Diari de Girona, 22 d'abril de 2012