24 d’abril de 2012

Calders, Tísner, Sales


        Pere Calders, Avel·lí Artís Gener (Tísner) i Joan Sales comparteixen any de naixement, 1912, i doncs, centenari. Però l’època que els va tocar viure, el seu tarannà inquiet, la seva dedicació intel·lectual i la seva estima pel país els va portar a compartir moltes altres experiències, passions i preocupacions.
Tots tres, per exemple, es van allistar al bàndol republicà durant la Guerra Civil, fidels a unes idees que no abandonarien en tota la seva vida. Tant Sales com Calders van deixar testimoni de la seva participació en el conflicte bèl·lic: el primer amb l’ambiciosa i complexa novel·la Incerta glòria i el segon a través del dietari Unitats de xoc. Tots tres es van exiliar a Mèxic. Allà Sales va fundar amb un grup d’intel·lectuals la revista Quaderns de l’exili, una publicació atrevida i compromesa amb la llengua, la cultura i la dignitat d’un país vençut i destarotat. A propòsit de les reunions dels membres del consell de redacció, Calders recordaria les paraules de Sales: “La nostra pàtria són els Països de Llengua Catalana i aquest és l’únic camí de retrobament”. En aquests mateixos Quaderns de l’exili Tísner hi va col·laborar com a ninotaire. Tísner i Calders, que eren cunyats, també van retrobar-se en l’exili mexicà i van treballar junts de publicitaris, de la mateixa manera que van coincidir en la seva faceta de dibuixants i en la direcció, just abans de la guerra, de la revista satírica L’Esquella de la Torratxa.
En tornar de l’exili, tots tres van continuar lluitant per les llibertats del país, pels seus ideals catalanistes i democràtics i per dotar la nostra literatura de veu pròpia. Així, Tísner va participar en l’Assemblea de Catalunya, va prendre part en la creació de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i en el ressorgiment del Centre Català del Pen. Calders, per la seva banda, va col·laborar amb publicacions com el diari Avui o les revistes El Temps, Serra d’Or o Canigó, fent gala d’un periodisme lúcid, crític i combatiu. Sales va tornar amb la ferma idea “d’editar en català tant com es pogués” i va crear, amb Xavier Benguerel, el Club Editor, que va publicar obres cabdals com La plaça del Diamant i Mirall trencat de Mercè Rodoreda o Bearn de Llorenç Villalonga, a banda de traduccions indispensables.
Demà és Sant Jordi, entre tant llibre superflu i tant escriptor oportunista i superficial, cal no oblidar l’obra d’aquests tres grans autors, compromesos amb la literatura i amb els seus principis.



Diari de Girona, 22 d'abril de 2012

10 d’abril de 2012

Anormals

         Va néixer en català. En aquest idioma hi va sentir les primeres paraules, les primeres cançons i els primers contes. En aquesta llengua li enraonava tothom, fins i tot l’avi i l’àvia nascuts a Andalusia. Així parlava en Mic i en Bugs Bunny, el llop ferotge i els tres porquets. En català va pronunciar el nom dels gossos (abans que el dels pares) i va expressar gana i fred i enuig i joia. El que faria qualsevol nena en qualsevol llengua de qualsevol país normal.
      Un estiu va venir un amic anglès a passar uns dies amb la família, i la nena va preguntar què era allò que parlava. Va començar a repetir-ne algunes paraules, com un joc i un repte. Al cap de pocs dies, amb l’ajut dels gestos i les entonacions, ho entenia gairebé tot i “parlava” imitant el ritme i l’accent. Des de llavors, de tant en tant, volia jugar a “parlar anglès”. El que no sabia, s’ho inventava (i sonava molt anglès, val a dir-ho).
       Al setembre va iniciar l’escola dels grans, és a dir, P3. Una escola petita d’un poble petit. Aleshores va començar a dir paraules en castellà, novament com un joc, com un experiment, com una novetat engrescadora. Sovint demanava com es deia una paraula catalana en castellà i en anglès i posava a prova la competència lingüística dels seus pares. Aquell Nadal van anar a visitar uns parents a Andalusia. La nena els va parlar castellà amb tota desimboltura i naturalitat. Quan desconeixia una paraula, la preguntava. De vegades improvisava solucions aproximatives, divertides, però coherents amb la fonètica d’aquella altra llengua. Sempre es va fer entendre.
      Una tarda de principis de març els pares seien al sofà llegint el diari, capficats i silenciosos. Miraven de treure l’entrellat de la decisió dels vint-i-quatre magistrats de la sala de contenciós administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya: admetre excepcions a la immersió lingüística a l'escola, de tal manera que totes les famílies que ho demanessin podrien ser escolaritzades en castellà com a llengua vehicular. La nena pintava estirada a terra, semblava aliena als comentaris i preocupacions dels seus pares. Tot d’una, però, va preguntar què passava. Els pares li van explicar com van poder aquell desgavell absurd, aquell precedent explosiu, provocat per la denúncia manipulada i manipuladora de tres famílies que, elles soletes, havien fet trontollar la llengua i la política lingüística d’un país. Precisament el que no se li acudiria fer a cap pare d’un país normal.

Diari de Girona, 8 d'abril de 2012


1 d’abril de 2012

Els pobles perduts


Els pobles perduts

Editorial: Edicions Sidillà, 2012
Pàgines: 308






Heus aquí aquests pobles perduts, deshabitats o desemparats. Pobles, però, que es resisteixen a morir del tot, que no volen ser oblidats i que calia fixar sobre el paper perquè la seva memòria no s’esvaís per sempre més. I aquesta ha estat precisament la tasca de deu escriptors que han rastrejat Catalunya de cap a cap, furgant en el passat, en els records, fent parlar els carrers buits, les cases abandonades i els personatges que les omplien. Els pobles perduts és un testimoni etnogràfic, històric, folklòric, antropològic i literari que han fet possible Marta Alòs, Andratx Badia, Xavier Cortadellas, Marcel Fité, Miquel Martín, Xavier Lloveras, Isabel Olesti, Judit Pujadó, Joan Todó, Jordi Vilalta i les il·lustracions de Llenas Llensa.
Hi trobareu els següents pobles: Algars, Blancafor de Noguera, Camp de la Bota, Ciutat del Born, Conill, Corbera d’Ebre, el Fonoll, Faió, Finestres, Fitor, Iscles, Marmellar, Molinàs, Mussara, Peguera, Perellós, Pinyeres, Puimanyons, Puigcercós, Querós, Rúbies, Sallent, Sant Cebrià dels Alls, Sant Genís dels Agudells, Santa Eugènia de Relat, Selmella, Solduga, Talaixà, Tragó i Valldarques.