10 d’octubre de 2011

Salut lingüística

Boi Ruiz, conseller de Salut, el de les retallades injustes i vergonyoses, va afegir una nova fita al seu magnífic currículum. Dimecres passat, quan Jordi Cañas, diputat de Ciutadans, li va formular una pregunta en castellà al Parlament, el conseller va respondre-li també en castellà. Poc després, el conseller de Salut va demanar disculpes per haver fet servir aquest idioma. Des d’avui, Boi Ruiz, integrant del govern dels millors, pot penjar-se una nova medalla, ja que ha estat pioner no només a degradar la sanitat pública catalana, sinó també a utilitzar el castellà al Parlament de Catalunya en qualitat de conseller.
Algú pot pensar que és una simple anècdota, una notícia sense més importància i que el fet que el conseller demanés perdó instants després l’eximeix de qualsevol responsabilitat o treu qualsevol transcendència al seu acte. No. El fet és profundament revelador, perquè respon a una reacció espontània, automàtica i que, per tant, el conseller deu tenir molt interioritzada: quan algú se m’adreça en castellà, jo li responc en castellà (“per respecte”, com diuen alguns). És una mostra més, per si algú en tenia cap dubte, del doble joc convergent, de l’ambigüitat on viuen instal·lats des de sempre, de les contradiccions que de tant en tant, quan el subconscient els traeix, afloren sense remei.
Per aquelles casualitats de la vida, el xou del conseller ha coincidit amb la meva lectura de El nacionalismo lingüístico: Una ideología destructiva de Juan Carlos Moreno, catedràtic de Lingüística General a la Universitat Autònoma de Madrid. Moreno, nascut a Madrid el 1956, ha publicat nombrosos estudis sobre les llengües i ha estat membre del Comitè Científic del Informe sobre les Llengües del Món dut a terme per la Unesco. Aquest eminent lingüista ha destapat i denunciat el nacionalisme lingüístic espanyol, excloent i radical, que vol imposar-se amb el pretext de ser la llengua comuna i avalada per la Constitució. Ha alertat també sobre els perills del bilingüisme substitutiu, com en el cas de Catalunya, on el castellà (sempre amb els pretextos ja exposats) està substituint l’idioma autòcton. Ha defensat amb fermesa i sense embuts l’ús del català i de qualsevol llengua en el seu àmbit lingüístic, on ha de ser predominant, així com el dret a l’autodeterminació de les nacions de l’Estat espanyol.
Juan Carlos Moreno ha arribat a dir: “Els reprotxo als catalans que no hagin sigut més intransigents en l’ús de la seva llengua. L’haurien de parlar a Madrid. Al Congrés. En les entrevistes”. Lo ha oído, conseller?

Juan Carlos Moreno, catedràtic de Lingüística General

Diari de Girona, 9 d'octubre de 2011