15 de juliol de 2011

El tresor de les Gavarres

    Conten les llegendes que les Gavarres estan plenes de tresors, d’or amagat arreu, sota formes i pretextos diversos i, de vegades, insòlits. De fet, encara hi ha qui el busca, l’or; malgrat que les indicacions són tan precises com esotèriques: "Puig del Migdia,/ serra Mitjana:/ allà on el primer raig de sol tocarà,/ cossi d'or s’hi trobarà". Tot plegat, com passa a la vida i a la literatura, no deu ser altra cosa que una bella metàfora. Perquè les Gavarres, és clar, sí que amaguen multitud de tresors: la seva fauna i flora, la seva gent i la seva parla i, sobretot, les seves històries i llegendes, últimes reminiscències d’un món que s’esvaneix.
    Urgia doncs un apassionat coneixedor d’aquest massís, a cavall entre el Baix Empordà i el Gironès, que fos prou agosarat per endinsar-se en els seus secrets i treure’n l’entrellat. Agosarat i tossut, caldria afegir, perquè el El poble dels Centfocs. Llegendes de les Gavarres només és possible com a resultat d’una obsessió, d’una tasca ingent que va començar en equip i que ha portat Cortadellas a entrevistar durant anys més de cent persones i aplegar gran part d’informació inèdita per evitar que l’oblit la rosegués com un corc. El resultat és un llibre de referència, una joia antopològica i literària, un testimoni del folklore que recorre tots els pobles de les Gavarres, tant els que encara perduren com els que han desaparegut, des de l’olor de mar fins als cims més recòndits. A través de les setanta-tres llegendes, que Cortadellas ha versionat amb agilitat i un deliciós punt d’ironia, i de l’apèndix “També s’explica que...”, l’obra ofereix un seguit d’hipòtesis històriques, més o menys plausibles, i d’imaginatives explicacions sobre la toponímia, els costums i les tradicions. Històries populars que juguen a fet i amagar, entre la realitat i la ficció, entre el silenci murri i el relat fatxenda: “Molta gent ho creu i no ho diu; molta gent ho sap i no ho conta”. Això sense oblidar les cançons, les dites i les anècdotes, així com la recuperació d’un lèxic tan ric com revelador (d’ençà que va morir la meva besàvia, mai més havia tornat a sentir la paraula “mumaraca”, és a dir, espantaocells).
    El poble dels Centfocs. Llegendes de les Gavarres, magníficament editat per Sidillà Edicions, s’arrodoneix amb les il·lustracions d’Albert Llenas. Com un fil, gairebé com una teranyina, tènue però ferma alhora, les llegendes uneixen el nostre passat amb el nostre present, el cohesionen i li atorguen sentit perquè, com afirma el llibre: “ Allò que fem i que diguem i que recordem avui, amb sort, d’aquí a uns anys serà també llegenda”. 

La Vanguardia, 15 de juliol de 2011