11 d’abril de 2011

Titelles de l'economia

    Diuen que les crisis econòmiques tenen també la seva vessant positiva: aguditzen la imaginació, impulsen iniciatives, creen noves relacions, permeten corregir velles dinàmiques i esmenar vicis i excessos. I deu ser veritat en el cas d’alguns ciutadans, però rotundament fals en el cas dels polítics, que viuen prou allunyats de la vida real com per desconèixer del tot els problemes i neguits de la gent que els ha votat.
    Siguin de dretes, d’esquerres o de centre (on ja no hi deuen cabre de tant cobejat com és aquest idíl·lic espai), els polítics d’arreu només coneixen una manera d’aturar les crisis: retallar els serveis bàsics del ciutadans en nom de l’austeritat i, doncs, de la salvaguarda de l’estat del benestar. I ho repeteixen milers de vegades amb el pit inflant i veu baladrera, com si els haguéssim d’estar eternament agraïts per salvar-nos de la misèria i la barbàrie. A Zapatero, un president pretesament socialista, no se li va acudir altra cosa que rebaixar el sou dels funcionaris, congelar pensions i esbandir ajudes socials, mentre, això sí, s’esforçava a salvar la desvalguda banca i reactivar les grans empreses. Mas, per la seva banda, ha considerat que el “govern dels millors” té com a objectiu prioritari carregar-se la sanitat pública, atuir l’ensenyament (el públic, és clar) i reduir a folklore les manifestacions culturals.
    Aquesta és la gent que ens mana en un moment tan delicat! I ens han repetit tantes vegades la mentida de l’austeritat i la salvaguarda de l’estat del benestar i l’esforç de tots plegats, que ens ho hem acabat creient. No només ens ho hem acabat creient sinó que han aconseguit una cosa pitjor: desmotivar-nos, desmobilitzar-nos i fer-nos caure en una mena de conformisme letàrgic. Gairebé ningú es queixa, gairebé ningú es mou, gairebé ningú reclama altres mesures, més racionals i justes, que realment posarien fi als excessos comesos durant anys i permesos pels polítics que manaven llavors, que per si algú no se’n recorda eren el PP a Espanya i el tripartit a Catalunya.
    “Estrenyeu-vos el cinturó!” ens renyen a tothora. Mentre, però, els especuladors, els que s’han enriquit a costa de la bona fe de la gent, els veritables culpables de la crisi que hem de pagar els altres, se’n foten de tots nosaltres bo i gaudint de les fortunes que han evadit del país. Però els polítics, covards, només saben anar en contra dels més dèbils perquè, en el fons, tots, ells i nosaltres, som titelles dels grans poders econòmics.

Diari de Girona, 10 d'abril de 2011

1 comentari:

JoanaDark ha dit...

Encara, però, hi ha qui es compra l'I-PAD encara que hagi de passar gana: Ens han pervertit el sentit comú?