27 de març de 2011

Torrente i Colmenero

     La pel·lícula Torrente ja va per la quarta entrega i s’ha convertit en una de les més taquilleres de la història del cinema espanyol (segons Romà Gubern, “Segura ha posat al dia l'atracció que ha existit sempre a Espanya per la cultura grollera"). I és que el personatge creat i encarnat per Santiago Segura és un expolicia brut, pudent i malgirbat que fa ostentació del seu masclisme, del seu feixisme i del seu racisme a través de la grosseria i la vulgaritat.
    Mauricio Colmenero, per la seva banda, és propietari del bar Reinols a Esperanza Sur, un barri fictici que fàcilment es podria situar als suburbis de Madrid. És un dels personatges més populars i aclamats de la sèrie televisiva Aída. Comparteix amb Torrente la ideologia feixista –nostàlgic del Caudillo– i el tarannà masclista. Pel que fa al racisme, l’exhibeix contínuament en la manera com tracta, o més aviat maltracta, els seus cambrers equatorians. Colmenero, a més, no amaga la seva fòbia als catalans i bascos, als quals es refereix sovint de forma despectiva. 

    Tant José Luis Torrente com Mauricio Colmenero són corruptes i no mostren cap mena escrúpol moral si hi ha en joc diners o la seva ascensió personal. Tenen en comú també certa actitud xulesca i provocadora, tot fent gala d’un cinisme que els serveix d’escut. Són addictes als prostíbuls, a l’insult sistemàtic i al menyspreu de qualsevol persona que s’escapi de la seva “normalitat”: discapacitats, intel·lectuals, progressistes, solidaris, voluntaris...
    I malgrat tot això, o gràcies a tot això, Torrente i Colmenero tenen pilons de seguidors entusiastes. Uns se’n riuen perquè se’ls miren com una caricatura grotesca, com uns personatges residuals que s’enfanguen constantment en el ridícul, com el mític Martínez el Facha de la revista El jueves. D’altres, però, s’hi identifiquen, probablement perquè aquests personatges de ficció diuen i fan el que ells mateixos no s’atreveixen a dir i a fer. El que em preocupa de debò és que cada vegada, em temo, hi ha més gent que s’hi identifica que no pas que se’n riu. Només em cal llegir els articles d’opinió i els editorials d’alguns diaris o escoltar el que impunement es comenta en algunes emissores de ràdio i cadenes de televisió per adonar-me’n que els Torrentes i els Colmeneros s’han multiplicat a l’Espanya profunda, engreixats amb la porqueria de l’extrema dreta.
    O perquè ens entenguem i comencem a tremolar: ni Torrente ni Colmenero no desentonarien gens en les tertúlies de la Cope o d’Intereconomia. 

Diari de Girona, 27 de març de 2011