25 de març de 2011

Les paradoxes de la maternitat

Ja des del títol, La feina o la vida, i el subtítol, Certeses (provisionals) d’una mare desacomplexada, Eva Piquer comença a plantejar les paradoxes i contradiccions de la maternitat i tot el complex univers que l’envolta. “Jo sóc jo i les meves contradiccions. I, a aquestes alçades de la pel·lícula, no tinc gaire necessitat de deixar de ser una contradicció amb potes”, m’argumenta l’autora.
Ser mare, i més quan es tenen quatre fills (i sense pertànyer a l’Opus!), obliga a treballar com una mula per mantenir-los, avorta bona part de les expectatives laborals, roba el temps i el son, anul·la el jo, sembra caos i brutícia, provoca patiments de tota mena, multiplica els dubtes i treu de polleguera el més serè dels humans. En fi, és una tortura. I malgrat tot, quan mires els teus plançons et cau la bava i “tens la certesa infinita que són el millor que t’ha passat mai.”
Segurament per això, el llibre ens adverteix d’una obvietat que alguns tenen tendència a oblidar: els fills són per a tota la vida. I deu ser també per això que Piquer no dubta en la resposta quan li demano si entén les parelles que opten per no tenir descendència: “I tant. Per tenir fills has de tenir claríssim que vols tenir-ne. Si no, val més que ho deixis córrer, perquè no hi ha marxa enrere”. La feina o la vida persegueix implacablement el que la seva autora anomena la “paraulota fantasma”, de la qual “es parla molt però no se l’ha vist mai enlloc”. És a dir, vol desemmascarar la presumpta conciliació entre la vida familiar i la laboral. I, de retruc, vol desmitificar la superdona, mare fantàstica i professional triomfadora que ho tira tot endavant amb alegria i sense renunciar a res. En aquest sentit, Piquer es mostra rotunda: “Quina gran mentida!”.
Resulten especialment reveladores i punyents les reflexions que Piquer ofereix sobre la intendència familiar, l’alimentació, la salut i l’educació dels nostres fills, així com l’allau de neguits i preguntes que tot plegat genera en els seus progenitors: Criança natural? Escoleta? Vacunes? Alletament? Carlos González o Eduard Estivill?... Uns progenitors que, potser perquè en la seva infantesa van patir una sobredosi de rajos X, ara es replantegen coses aparentment tan poc progressistes com portar uniformes a l’escola o el sistema polític que ha regir la vida familiar: “Jo continuo sent d'esquerres. Però a casa hem abolit la democràcia, perquè els menors d'edat són majoria i guanyarien ells. Els puc deixar triar si es posen el jersei verd o el vermell, però les decisions importants les prenem els pares”, em comenta. All llarg de totes les pàgines batega també la –encara necessària– reivindicació del paper de la dona i la mare en la societat i una major implicació dels pares en l’educació de la mainada, perquè com diu Piquer: “No saben el que es perden (els que s’ho perden, és clar)”.
La feina o la vida traspua seriositat i compromís a través de l’humor, esdevé un viatge vertiginós a les entranyes (valgui la metàfora) d’una mare-escriptora que “necessita esbravar-se per escrit” i que narra les seves experiències en segona persona perquè “em serveix per parlar de mi intentant que el lector se senti interpel·lat. I per mantenir una distància que m'allunyi de la impudícia”. En definitiva, Piquer cerca, i molt sovint troba, la complicitat dels progenitors i –gràcies!– ens desacomplexa una mica a tots plegats. Al cap i a la fi, qualsevol que hagi viscut l’experiència de ser pare o mare sap que  “el dilema entre la feina i la vida desapareix quan hi ha la vida en joc”.
En l’atapeïda i atrafegada agenda d’una mare amb quatre fills, escriptora i periodista freelance (com informa el seu perfil del Facebook), Eva Piquer ha trobat un forat per presentar La feina o la vida a la llibreria 22 de Girona. Serà aquest dilluns 28 de març, amb Josep Maria Fonalleras, escriptor... i pare.

Foto: Ruth Marigot
Reflexions sobre l’aventura de ser mare (i dona):

· Ser pare o mare és un privilegi.

· Quan tens fills, se’t fa del tot evident que ets una baula d’una cadena.

· Les facultats de medicina haurien de formar amb urgència futurs pediatres que no demonitzin les escoles bressol.

· Surt molt a compte que pares i sogres estiguin separats i aparellats de nou: així són més els qui et poden socórrer en els infinits moments de crisi.

· Ser mare és un valor afegit en un currículum, una garantia de competència professional i no pas un obstacle.
 
· Els homes que esmenten la seva condició de pares són la mar de moderns i enrotllats. I, a la feina, arriben tan lluny com volen sense jugar-s’hi la vida.

· Per biologia, per cultura o pel que sigui, teniu menys fam de poder que els vostres col·legues masculins

· Vas decidir lliurement que volies deixar de ser lliure

La Vanguardia, 25 de març de 2011