25 de març de 2011

Justo Molinero, el meu ídol

     Acabo de llegir l'entrevista a Justo Molinero publicada a La Corbella, la revista de la Plataforma per la Llengua. Exemplar. Imprescindible. Molinero no té pèls a la llengua i s'expressa amb una desimboltura, valentia i frescor que ja voldrien molts dels nostres polítics. Pel que fa al contingut de l'entrevista, és un testimoni revelador i una lliçó de sentit comú.
     Arribat de jovenet a Catalunya, Molinero explica que va entrar a treballar de recepcionista en un taller i va entendre de seguida el que alguns no entendran en tota la vida: "Si ve un senyor a reparar el cotxe i està a la seva ciutat, com a mínim, l'has d'atendre en català". Això el va empènyer a superar-se i aprendre la nostra llengua per tal d'integrar-se al país i millorar la seva situació laboral. Al cap de ben poc, però, el popular locutor va adonar-se que els catalans patíem un tic que ens feia canviar de llengua així que entrevèiem un castellanoparlant: "Vosaltres sou poc cabrons perquè canvieu de llengua i no faciliteu que nosaltres hi puguem accedir. Catalunya té una llengua pròpia que ens uneix a tots". I també va adonar-se que els primers que havíem de defensar i confiar en la nostra cultura i la nostra llengua érem nosaltres: "Jo crec que el català té futur. El català és de tots i també cosa de tots. El país té una llengua pròpia, i si els catalans s'ho creuen, endavant. Si no ens ho creiem, pleguem".
     Molinero, a diferència del que fan molts polítics, parla sense embuts del tema de la independència: "Jo crec que els catalans tenen dret a viure a la seva terra, a Catalunya, en català. Ara, en determinats ambients és difícil viure en català. Per tant, en el moment que Catalunya sigui un estat, suposo que seria molt més fàcil que el català pogués desenvolupar-se amb normalitat".
Contra els fantasmes atiats per Ciutadans i PP, Molinero també sap argumentar la necessitat de la immersió lingüística, la riquesa d'aprendre llengües i la falsa persecució del castellà a Catalunya: "Al carrer no hi ha cap conflicte".
    I parlant de fantasmes, ofereix una brillant resposta quan li pregunten per Ciutadans: "Ciutadans representa el que representa. També trobes algun tio que va per l'autopista contra direcció. I a sobre esperen que t'apartis. Però això no vol dir que la majoria de gent vagi per la dreta".
Ara entenc perquè el meu pare, nascut a Andalusia com Molinero, escolta ràdio Tele-Taxi al cotxe. Des d'avui, compartim el mateix ídol.

Diari de Girona, 13 de març de 2011