3 de gener de 2011

Nadals alternatius

Només cal un instant de lucidesa, ser un pèl agosarat, deixar-se de romanços i anar per feina. És qüestió de buscar el moment propici,  mirar els familiars cara a cara i, sostenint-los la mirada, deixar-ho anar com qui no vol la cosa: “Aquest any passarem el Nadal fora, marxem uns dies a muntanya”. Apa, ja està dit, ja està fet. Silenci. Ja tindran temps de pair-ho i de criticar-te a la teva esquena.
Mentre, prepares les maletes amb un sentiment de triomf i llibertat que feia temps que no senties. Amb un sol cap de setmana t’estalviaràs forçades trobades familiars, indigestions, regals inútils, frases gastades, fum, fressa, crits, histèria, eufòria, neurosi... Això sí que és pau, harmonia i amor universal! T’allotges en una masia reconvertida en hotel, a la Vall d’en Bas, envoltat de muntanyes, pastures i volcans silenciosos i discrets com els pocs clients que també s’hi allotgen. Llegeixes durant hores en sales emmoquetades, ensotat en un sofà de pell i amb una beguda a l’abast de la mà. Passeges per pobles deserts notant l’aire glaçat i tallant a les galtes. Si veus que apareix algun indici de pessebre vivent, canvies ràpidament de poblet. Compres fuet, llom, pa i coca d’una fleca arcaica i fesols de Santa Pau, perquè algunes coses són ineludibles. El dia de Nadal tot és tancat i acabes dinant en un restaurant japonès: ni un sol element que et recordi les festes. Podria nevar i entrar un àngel volant i ni així semblaria Nadal. 
Tornes a casa la nit de Sant Esteve. Tens un bon grapat de missatges al contestador: et feliciten el Nadal i l’any nou. Uns amics et diuen que els truquis de seguida per decidir què fareu la nit de Cap d’Any. Com que ja vas llançat, els truques i els dius que no vols fer res, que no penses celebrar-ho, i els deixes anar uns reguitzell d’arguments, això sí, una mica atropelladament. Ho entenen a mitges. El dia de Cap d’Any t’aixeques tard, però molt més aviat que la majoria de supervivents de la nit anterior. Fas un esmorzar generós, a mig camí entre l’anglès i el continental, amb algunes de les varietats de la Vall d’en Bas. Surts a caminar per pair, per pensar, per trobar carrers solitaris i alguns desperfectes de la disbauxa d’anit. Alguns encara ho estan celebrant: cares desencaixades, vestits arrugats, cabells greixosos. Tot traspua un aire esgotat i decadent. Davant la mirada perduda de la seva àvia, un nen i una nena juguen a pilota en un parc infantil. Els mires i comences a cavil·lar com ho faràs l’any que ve per estalviar-te també els Reis.

Publicat al Diari de Girona, 2 de gener de 2011