17 de gener de 2011

El paper de les biblioteques

Per esbandir qualsevol dubte o malentès, començaré afirmant el següent: els escriptors hem d’estar eternament agraïts a les biblioteques. Agraïts perquè conserven els nostres llibres i els salven de l’oblit de les llibreries, que no donen l’abast amb tanta novetat, i de la destrucció de les editorials, que els cremen o els reciclen o se’n desfan com poden quan ja els destorben als magatzems. Agraïts també perquè divulguen la nostra feina i la nostra obra i ens conviden sovint als clubs de lectura, un dels regals més esplèndids i enriquidors que pot rebre un escriptor. Compten amb nosaltres per fer xerrades literàries, per impartir tallers d’escriptura, per presentar llibres o per algun altre acte que ens fa creure, per uns moments, que es pot viure d’escriure i les seves circumstàncies (permeteu-me l’expressió).
Dit això, no és difícil constatar que les biblioteques han canviat moltíssim en els darrers anys. Han proliferat arreu del territori, han millorat les seves instal·lacions i han ampliat el seu fons bibliogràfic, alhora que han expandit i multiplicat les seves funcions. Totes disposen d’un munt d’ordinadors, normalment ocupats per un munt d’adolescents. Gairebé totes disposen també d’una sala de lectura farcida de revistes i diaris i d’una sala infantil que acull l’hora del conte, una excel·lent proposta que hauria de contribuir a fomentar l’hàbit lector. Algunes fins i tot gaudeixen d’una sala d’actes i d’espais per a reunions. A banda de les activitats esmentades, les biblioteques organitzen cursets i tallers diversos, rutes literàries, concursos, exposicions... Bullen de projectes i d’iniciatives. Han esdevingut una mena de local social, un punt de trobada, un centre d’esbarjo. De fet, en molts casos s’han convertit en el nucli cultural del seu municipi, en l’aglutinador de diverses sensibilitats i necessitats lúdiques i culturals.
I tot això és fantàstic i encomiable, com ho és la tasca i l’esforç dels bibliotecaris. Però de vegades trobo a faltar la biblioteca en el seu sentit estricte, en el seu sentit restringit o, si voleu, en la seva definició de diccionari: “Lloc que conté una col·lecció de llibres, publicacions periòdiques o altres documents, organitzats segons sistemes preestablerts i destinats a servir al públic”. Com a lector impenitent, sovint enyoro el silenci i el recolliment necessaris per fruir de la lectura o l’escriptura . Sense renunciar a tota aquesta efervescència i dinamisme cultural, potser caldria repensar els espais i les funcions de les biblioteques. O perquè ens entenguem, potser caldria canviar-los el nom.

Publicat al Diari de Girona, 16 de gener de 2011