26 de novembre de 2010

L'elit del pensament

Quan es va inaugurar la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani el novembre de 1989, jo era un entusiasta i àvid estudiant de filosofia; Girona encara no tenia universitat –era Estudi General depenent de l’Autònoma– i la facultat de filosofia érem una mena de família nombrosa, un dels pares de la qual era Josep-Maria Terricabras, impulsor i director de la Càtedra.
Més de vint anys després, Terricabras, “Terri”, com l’anomenàvem els alumnes, em rep amb la cordialitat de sempre i, evocant la nostàlgia, em confessa: “Crec que la Càtedra va contribuir al fet que a Girona no desapareguessin els cursos de filosofia”. Un alleujament i un bon exemple per entendre tot el que la càtedra ha representat per a la universitat i la ciutat, perquè com diu el seu director “No hi ha cap altra universitat a Europa que pugui presentar una llista similar”.
La Càtedra fou concebuda el 2 de febrer de 1989 (un paper esgrogueït en dóna fe) i inaugurada just nou mesos després, tota una fita quan hi ha tràmits burocràtics pel mig. En un gest de complicitat, Terricabras em regala una exclusiva: “Això no ho havia explicat mai, però la idea se’m va acudir per la Càtedra Barcelona-Nova York que existia quan Pasqual Maragall era alcalde de Barcelona i que dirigia Xavier Rubert de Ventós”. Josep Ferrater Mora va acceptar la proposta l’abril d’aquell mateix any, quan fou convidat al Simposi internacional sobre Wittgenstein a Girona. Ferrater era el filòsof català amb més projecció internacional, exiliat a causa de les seves idees democràtiques i progressistes i obert a diverses disciplines: reunia tot allò que acabaria caracteritzant la Càtedra. “Una universitat petita no havia pas de ser esquifida, ni la seva posició perifèrica l’havia de convertir en marginal”, conclou Terricabras.
Potser no s’ha complert el pronòstic que, mig en broma mig seriosament, va fer Ferrater: “Al final pagaran per venir”, però el boca-orella ha funcionat i la Càtedra ha consolidat el seu prestigi internacional. Durant aquests anys s’han publicat els seminaris, s’han organitzat simposis i s’ha creat el Premi d’Assaig Ferrater Mora. La Càtedra, a més, disposa del valuós llegat del pensador: cartes, pel·lícules i la seva biblioteca, formada per més de 7.000 volums, que Ferrater va donar poc abans de morir sobtadament el gener de 1991 a Barcelona, on havia anat a presentar la seva darrera novel·la. “La meva sorpresa va ser majúscula, perquè estava convençut que Ferrater ja tenia la seva biblioteca donada a algun altre lloc”, em diu Terricabras.
Per commemorar aquest aniversari, la Fontana d’Or acull una exposició, debats, conferències i un simposi sobre el pensament de Joan Maragall, una diversitat que vol mostrar el caràcter interdisciplinari de la Càtedra i posar de relleu, com diu el seu director, “que el pensament i la filosofia no són arqueologia, sinó que van lligades a la gent i a la vida”. Els actes es tancaran el 30 de gener, coincidint amb el vintè aniversari de la mort de Ferrater Mora.

Publicat a La Vanguardia, 26 de novembre de 2010