29 d’octubre de 2010

Els secrets del Casero

Just Manuel Casero fou un home inquiet, de vida curta però apassionada, que va fundar el Punt Diari el 1979 i va participar en l’activitat política, cultural i social de Girona i comarques amb intensitat i entusiasme. En un dels seus escrits es definia com “inconformista... I per damunt de tot miro de ser conseqüent amb mi mateix. No faig concessions. Però sóc partidari del diàleg”. Va morir el gener de 1981, amb tot just 34 anys. A banda del premi literari, Figueres el recorda amb una plaça i Girona, amb un carrer i una biblioteca. La plaça propera al cementiri parroquial del Pont Major, on és enterrat, li fa memòria amb un monòlit commemoratiu.
Quan l’any 1978 la llibreria 22 de Girona obre les portes, ho fa amb l’objectiu de dinamitzar la vida cultural de la ciutat. Una de les iniciatives és crear un premi de narrativa que, a causa de la prematura mort de Just Manuel Casero, acabarà portant el nom d’aquest periodista i polític.
Amb els anys, el Casero s’ha convertit en un premi de referència tant per la seva qualitat com pel seu prestigi, ha descobert autors nous i els ha facilitat l’accés al massa sovint hermètic món editorial. Tot això, a més, des de Girona i amb una dotació econòmica molt modesta. Guillem Terribas, ànima de la llibreria 22 i del premi, m’ha explicat amablement les claus de l’èxit. De fet, però, Terribas és el primer sorprès que el Casero hagi complert trenta edicions amb tanta vitalitat i empenta. Té molt clar, tanmateix, que una de les raons del bon funcionament d’aquest certamen literari és el fet que no estigui vinculat a cap editorial (més enllà del compromís de publicació) i que, per tant, el jurat gaudeixi de total independència: “Es poden haver equivocat alguna vegada, però sempre ho han fet amb total llibertat, sense pressions de cap mena”, em confessa Terribas. Un jurat heterogeni, amb afinitat i que periòdicament es va renovant i donant entrada a noves generacions per mantenir la frescor.
D’altra banda, l’organització del premi es resisteix a incrementar la dotació econòmica per evitar atraure els “caçapremis” o els autors consagrats que podrien desvirtuar-ne la finalitat. Un dels pocs premis, per cert, que no considera la dotació com un avançament dels drets d’autor. Terribas prefereix que l’editorial inverteixi en la promoció del premi i en fer visible l’autor i la seva obra (això que tant costa en el nostre país). Molts dels guanyadors del Casero ho han fet amb la seva primera obra i el premi els ha servit d’impuls. “Potser aquella primera obra, vista amb el temps, no era gran cosa, però el jurat hi va saber veure la fusta d’escriptor i les possibilitats”, diu Terribas. Un premi que, a més, sembla que exerceix gran atracció sobre els escriptors, ja que alguns s’hi han presentat diverses vegades, amb tossuderia, fins que l’han aconseguit.
El premi, conclou Terribas, s’ajusta perfectament a la filosofia de Just Manuel Casero: “és honest, s’ha fet a si mateix, i no abaixa mai la guàrdia”.
El jurat format per Mita Casacuberta, Josep M. Fonalleras, Imma Merino, Vicenç Pagès, Eva Vàzquez i Guillem Terribas (que actua com a secretari sense vot) haurà de triar el guanyador entre les trenta-cinc obres presentades enguany. El veredicte es farà públic aquest dissabte a la Sala La Planeta de Girona. Esperem que el Casero ens torni a regalar un nou talent de les nostres lletres.

Publicat a La Vanguardia-Girona el 29 d'octubre de 2010