13 de setembre de 1996

Hi ha amors que maten


Hi ha amors que maten
Editorial: Columna, 1996
Pàgines: 135






Oi que ningú no diria que llegir el diari cada dia pugui arribar a ser perillós, fins i tot letal? Ni que fer classes a l’estiu per pagar-se els estudis sigui una professió de conseqüències insospitades? A Hi ha amors que maten tot això, i més, pot passar.
Des de la talaia d’observador de la vida de cada dia, Miquel Martín explica unes històries a vegades crues, altres absurdes, però sempre sorprenents. Les persones que deambulen per aquest llibre, dominades per les seves obsessions, viuen desorientades en un món pel de paradoxes que les aboca a la bogeria, el suïcidi o fins i tot el crim.
Fent gala d’un ofici i una qualitat innegables, mitjançant un llenguatge precís i carregat d’humor, Miquel Martín, amb una subtil i refinada ironia, amb la lucidesa de l’escèptic, ens proposa un viatge per les misèries humanes i es riu del mort i de qui el vetlla.